L’engany

No tenen vergonya. Ni ells i ni els que els fan la gara-gara. Avui fa quatre dies que la família reial està de vacances al Palau de Marivent i en fa deu que ens van fer saber que el fill havia expulsat el pare –també li és pare emèrit?– de La Zarzuela. Amb el Bribón avarat en algun sorral de ves a saber on, amb el prestigi de la monarquia per sota del nivell del mar, no surten a navegar. Fan veure que treballen. Proven de salvar les restes del naufragi. El dia que Grande-Marlaska no té més remei que reconèixer el que tots ja sabíem, que hem de pagar la seguretat de l’emèrit amagat, Felip VI i família es passegen per Petra protegits de les protestes. L’endemà, sense vergonya, visiten per primera vegada el barri de Son Roca, que no és precisament el Passeig Marítim. Presumpte bany de realitat per a la princesa i la infanta que la premsa cortesana recull en una crònica que riu-te’n del No-Do. Ahir, despatx amb Pedro Sánchez. Confidencialitat deguda? Si us plau... I el deure amb els electors? I el deure de transparència amb tots els ciutadans? No hi ha respecte degut als contribuents? El món al revés. Quin gran engany! I l’engany és com gratar-se i menjar, si t’hi poses ja no pares... Ho diu la saviesa popular i ens ho recorda José Saramago a El viatge de l’elefant, animal, per cert, de mal averany per a la casa reial. S’hi han posat i no poden parar, però el més trist –o simplement és que no té remei– és que la comèdia té el suport entusiasta de la part socialista del govern espanyol, que, a més del president, envia tres ministres, tres, a fer la gara-gara al rei, en una missió diplomàtica sense precedents.