Dades col·laboratives

Poder fer front als majors desafiaments de la societat, des de com abordar el canvi climàtic fins a la creació de llocs de treball, requereix un major accés a dades. Les dades poden ser de caràcter personal o no i les persones podem decidir compartir-les de manera intencional i voluntària, per exemple contestant a un formulari, o bé de manera indirecta a través de la nostra activitat en xarxes socials o l’ús d’aplicacions. L’activitat empresarial i la prestació de serveis públics també generen múltiples dades fruit de les seves actuacions.

Totes aquestes dades, si les processem, netegem i analitzem adequadament, permeten crear valor públic a través d’una valoració més acurada de la dimensió dels problemes. Saber, en temps real, la intensitat d’ús de tots els espais públics ens ajudaria, per exemple, a modular millor les mesures de distanciament social i a preveure i avaluar l’impacte de determinades decisions. En una situació d’emergència com la que estem vivint, el modelatge dels resultats de determinades polítiques és clau. Ara bé, en la mesura que bona part de les dades més valuoses per a la solució de problemes públics estan en mans d’empreses, calen noves formes de col·laboració entre el sector públic i el sector privat que permetin compartir-ne més i millor. Per exemple, l’historial de clics i compres en línia, el registre de trucades o bé les dades provinents de sensors de moviment.

La col·laboració público-privada no és una moda, no és de dretes ni d’esquerres, i ha vingut per quedar-se. La promoció del turisme de qualitat, l’eliminació de l’ús dels plàstics i la superació dels reptes inherents a l’envelliment de la població mai s’aconseguiran sense una estreta col·laboració entre les institucions públiques, les empreses i la societat civil. La necessitat de donar resposta als reptes sense precedents que se’ns plantegen a conseqüència de la crisi de la Covid, des de construir hospitals de campanya en deu dies fins a engegar aplicacions informàtiques que facilitin la identificació i el seguiment de contactes, ho han fet més palès que mai. També és imprescindible una col·laboració basada en les dades entre països i regions. Tenir dades sobre com la reobertura de les escoles ha afectat l’evolució de la pandèmia en altres latituds ens permetria prendre millors decisions i elaborar millors protocols de cara al mes de setembre.

Per tal de potenciar aquest tipus de col·laboracions és important definir el problema que es vol resoldre de manera concreta i accionable i determinar el valor agregat de la col·laboració, que ha de configurar-se com un win-win per a tots els actors implicats. Si no genera valor afegit per a totes les parts, no funcionarà. Dos requisits addicionals perquè aquests projectes col·laboratius basats en dades funcionin són la creació de plataformes per a l’intercanvi segur d’informació i la redacció de marcs reguladors per tal que les dades siguin interoperables i útils per a totes les organitzacions i sectors. A través d’aquestes col·laboracions les entitats poden crear bases de dades compartides, més o menys sofisticades pel que fa a l’agregació i explotació, que permetin, per exemple, agregar les dades relatives als desplaçaments dels ciutadans, disponibles a través dels seus dispositius mòbils, i les dades relatives a les despeses que aquests han fet en els diferents establiments, disponibles a través de les seves targetes bancàries, per tal de repensar el model de mobilitat i desenvolupament econòmic d’un territori. En aquest sentit, per exemple, el govern d’Andorra va engegar ara fa uns anys una col·laboració amb el MIT Media Lab per tal de repensar el model de desenvolupament turístic del país.

Un factor clau a promocionar és que les dades fruit d’aquestes col·laboracions siguin sempre obertes i públiques a qualsevol directiu públic, investigador o ciutadà interessat a consultar-les. És ben conegut l’enorme impacte que les dades obertes tenen en la recerca, la transferència del coneixement i la creació d’empreses. La reconfiguració de l’educació, la cultura, la mobilitat, el treball i l’economia en general fruit de la crisi de la Covid obre una finestra d’oportunitat per tal de poder fer un pas decisiu en l’àmbit de la col·laboració público-privada basada en les dades. Qui l’aprofiti entrarà de ple al segle XXI.