On és ara l’estat major?

És molt difícil no estar d’acord amb el manual que Junqueras i Rovira acaben de publicar a Ara Llibres. Perquè les reflexions que es fan al llibret Tornarem a vèncer (I com ho farem) són, des del meu punt de vista, lògiques i coherents. Els líders d’ERC reclamen un referèndum pactat amb l’Estat, ser més (sobretot, diuen, a l’àrea metropolitana i guanyant terreny al PSC), “obtenir majories clares en les eleccions convencionals” (en quantes, em pregunto) i internacionalitzar encara més el procés. És un llibre sense retrets (ahir Rovira deia a RAC1 que parlar de segons quines coses són “històries del passat” i vaig pensar que era una llàstima que alguns fets no els puguem contrastar) i que aposta, un cop més, pel diàleg amb l’Estat abans de la via unilateral, que no descarten. És un llibre en el qual s’admeten errors. “Ens vam equivocar”, diuen quan analitzen els dies posteriors a l’1-O. “Si s’havien atrevit a agredir violentament la gent que feia cua per votar, què no estarien disposats a fer si anàvem cap a una DUI efectiva i cridanera?”, reflexionen. No s’esmenten, però, les “155 monedas de plata“. Algú deia que seria una resposta al M’explico de Puigdemont. No ho és. M’ha semblat un manual a l’estil del Re-unim-nos, que el president va publicar mesos enrere sota el segell de La Campana. La proposta d’ERC confia encara en un diàleg amb l’Estat i caldrà preparar-se per a la unilateralitat si no hi és; la proposta de JxCat es basa a preparar-se ja per a la unilateralitat perquè no confia en el diàleg amb l’Estat. Un matís important. Sortosament, però, van en la mateixa direcció, tot i que en pantalles diferents. I hi ha algunes coincidències clares. “Va ser la direcció única –la premsa en deia l’estat major– [...] la que va permetre arribar allà on el govern no podia arribar”, expliquen Junqueras i Rovira quan en el manual analitzen la situació i l’èxit de l’1-O. “Cal una direcció política coordinada i apoderada que pugui imposar-se a les inevitables tensions partidistes; cal una direcció aliada”, deia Puigdemont quan analitzava a Re-unim-nos el que cal ara. Estan dient el mateix? A mi em sembla que sí. Tan a prop i, en canvi, tan lluny...