Keep calm
Vox és l’home del sac
Diu Gabriel Rufián en el seu darrer llibre, titulat El 15M facha i publicat el mes passat, que “el problema no és Vox en si, sinó tot el que comporta: Casado i Arrimadas competint cada dia per l’aplaudiment d’aquesta gent. Espanya ballant el ball de l’agenda política que proposen”. La presència de l’extrema dreta al Congrés dels Diputats ha fet bascular, tal com explica Rufián en aquestes ratlles que citàvem, tot l’arc parlamentari cap a la dreta, encara que en el cas espanyol la distància entre el centre autoanomenat moderat i l’extrema dreta sempre ha tendit a estar desdibuixat: coses de voler crear una democràcia sobre les bases d’una dictadura mai derrocada. Mentre un dels cafres ultramuntans deixava anar el seu reguitzell de barbaritats des del faristol, l’exregidora de Barcelona en Comú Gala Pin agafava el mòbil per fer una piulada al Twitter: “Un dia t’emprenyes perquè es venen el patrimoni públic davant del litoral i et deceben i no vols tenir res a veure amb ells. L’endemà escoltes a Vox a la moció de censura i recordes qui és l’enemic.” És a dir, que el govern espanyol hagi venut els locals de la zona del Port Olímpic de Barcelona a uns fons d’inversió d’Holanda i de Singapur passava a tenir una mica menys d’importància perquè els de Vox, és de suposar, encara la farien molt més grossa. I així és com l’extrema dreta fa la feina bruta també als governants pretesament d’esquerres, convertint-se en l’home del sac, aquell personatge que fa que la mainada obeeixi sense protestar, fent-li volar la imaginació cap a un pànic paralitzant.