Currículums autoproclamats

La tercera revolució industrial té indubtablement una infinitat d’elements positius que ens estan fent i ens faran créixer. Un dels àmbits on inqüestionablement es desplega una plètora d’oportunitats positives és l’educació. Entre les potencialitats més destacables de la revolució tecnològica trobem, per exemple, la possibilitat d’accedir a quantitats ingents de coneixement de forma gratuïta o més assequible. Aquesta potencialitat s’ha materialitzat fins i tot dins de les institucions d’educació superior més prestigioses del món, que han decidit obrir cursos en línia de franc per al gran públic. L’avantatge obvi del model es maximitza quan es combinen tres elements clau: continguts de qualitat que aglutinen l’excel·lència a escala global, màxima flexibilitat en l’àmbit personal per tal de poder-hi accedir, i seguretat jurídica i educativa en la mesura que es tracti d’una formació estructurada que assegura un procés efectiu d’aprenentatge i acreditació.

Ara bé, juntament amb les virtuts que la revolució tecnològica ha aportat en l’àmbit que ens ocupa, també ens enfrontem a perills clars. Alguns són evidents però d’altres, pel fet de conviure amb naturalitat entre nosaltres en l’àmbit personal, professional o públic, estan sent assumits com a part del paisatge. Un dels més paradigmàtics és la pèrdua d’alguns dels elements medul·lars de la formació universitària. Des de la gènesi de la Universitat de Bolonya fins al Pla Bolonya, que no és el mateix ni és igual, la formació universitària de qualitat és un element de referència bàsic. Ho és per als mateixos estudiants, per a l’àmbit professional i per a l’opinió pública. Poso un exemple gràfic que evidencia que això s’està diluint.

Posem-nos primer en la tessitura d’un oient de ràdio que escolta una entrevista a un expert. Una presentació tradicional normalment inclou una referència clara al seu títol acadèmic o bé a la seva trajectòria professional acreditada. D’aquesta manera, l’oient se situa inicialment envers el personatge i, idealment, el contingut de l’entrevista li donarà una informació significativa que pot culminar amb una opinió personal de l’expert que aporti la seva perspectiva única des de dins.

Saltem ara a la presentació d’un grup de tertulians. Cada vegada amb més assiduïtat, veiem com proliferen “opinadors” o “professionals” (o opinadors professionals!) que no es defineixen amb títols acadèmics, sinó amb frases o titulars, com si d’un article o d’una novel·la es tractés. Aquests arriben, no precisament en poques ocasions, escapant dels referents de formació coneguts i respectats en aquest planeta. Aquest soroll de “formacions” autoproclamades i autodefinides prolifera també en les xarxes socials i, entre aquestes, especialment al paradigmàtic LinkedIn (“connectant”).

De fet, la pluja de substantius i adjectius que inunden la televisió, la ràdio i la xarxa és interminable: especialista, expert, innovador, disruptiu, i no podia faltar el mític cromo “CEO & Founder”. Si el paper ho aguanta tot, les xarxes socials i les autodefinicions encara més. De fet, si un comença a desvincular-se dels referents educatius identificables, no sent vertigen al saltar al món professional amb la mateixa llibertat. Així, proliferen ad nauseam els directors executius i els fundadors d’empreses gairebé unipersonals i sense valor econòmic o social. A vegades aquestes empreses virtuals tenen, junt amb el CEO i fundador unipersonal, algun amic o parella. En definitiva, estem davant de l’autoproclamat expert en versió empresa, que gairebé sempre té un nom “disruptiu”.

Això no és òbviament una crítica a l’empresa familiar que tant aporta al teixit socioeconòmic del nostre país. És una crítica justament a la seva antípoda. Una crítica als que abracen el discurs de la innovació buida i la falsa globalització pretenent substituir la formació rigorosa i la professionalitat contrastada pel “fum”. No es pot ni s’ha de crear la policia d’internet, però s’ha d’exigir als mitjans de comunicació i a les xarxes socials que discriminin el gra de la palla. Cal exigir el mateix als governs que substitueixen professionals acreditats per càrrecs de lliure designació que són, en el millor dels casos, experts autoproclamats. Tot això va en contra d’una societat informada i una democràcia saludable.