Nefast conseller d'Educació

Un cop acabat aquest esperpèntic curs (i dic acabat, perquè, segons el departament, el nou curs s'inicia l'1 de juliol (?), els professionals que portem temps en el sistema recordem èpoques millors o pitjors, però se'm fa difícil, dins l'època democràtica, entreveure un curs més ple d'incertesa, més ple de canvis i de marxes enrere, i que ens deixa, segons ens ho sembla a uns quants, amb un futur prou negre.

Si la idea de la tasca d'un conseller, i del departament sencer, seria que tot funcionés amb excel·lència (aquesta paraula que empren tan inapropiadament i tan maldestrament la majoria de vegades), hom pot afirmar que no s'ha aconseguit de cap manera. Ben al revés, el professional de l'educació és ara un subjecte atemorit, desorientat, enrabiat i desprotegit pels seus propis caps. Sembla ser que a algú se li va ocórrer, dintre dels molt mals de la Generalitat, que la despesa en educació era excessiva i que era evident que el professorat, que és allò que costa més diners, gaudia de privilegis no sostenibles en horaris i en vacances, i que als centres hi havia massa hores per coordinar i reunir-se, i que, conseqüentment, el rendiment de cada professor segons la inversió feta era baix.

A ningú no se li va ocórrer, per exemple, que els plans d'estudis estaven mal fets, que els currículums eren inapropiats pels temps que corren, que començava a haver-hi massa alumnes per aula (a batxillerat no et desdoblen si no passes de 37/38 alumnes en un curs), que molts professionals estaven mal formats, que l'accés a la professió té un baix control de qualitat, que la responsabilitat decreixent dels pares és un tema clau per al fracàs escolar, que el seguiment de la tasca del professor per part de l'administració és nul·la, que a primària no feia cap falta la sisena hora, que la jornada intensiva (estalviant en menjadors i transport) seria de sentit comú, o que, ja posats en un marc teòric, la nefasta influència de la pedagogia teòrica (sobretot entre els ideòlegs del departament, que envien abstrusos manuals sobre competències educatives als centres, i mai no han trepitjat una aula) seria una cosa a eliminar, i que es podria tornar a la figura del mestre global, a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura de manera fonamental, eliminant, sobretot en els petits, creativitats i automotivacions de dubtosa rendibilitat intel·lectual, i que aprendre és més un tema d'influència i de valors d'entorn, que no de continguts i d'hores d'aula.

De cap manera. Cal que tothom faci més hores. Amb menys professors. I amb un director que mani molt (el Claustre i el Consell Escolar semblen ser, per a aquest conseller dit socialista, una rèmora marxista i assembleària), i si pot ser, un director que recapti diners d'on pugui, i si pot ser, que contracti amics seus, que com que l'obeiran, ho faran millor. I si el director és espavilat i ambiciós, aviat hi haurà centres de primera i centres de segona. I si el director fa passar per l'adreçador, com a nou i flamant cap de personal, tots els professors, el conseller augura una segura millora de l'educació al nostre país. Perquè el conseller i el president del conseller pensen que el problema és que treballem poc i malament.

Això sí, al febrer farem vacances per poder omplir les estacions d'esquí, sobretot les deficitàries de la Generalitat. I haurem d'avaluar un alumne quinze dies abans del final de curs, i al mateix temps l'haurem de tenir, perfectament aprovat, al costat dels que han de recuperar, quinze dies més (saben vostès la burla i la ironia que suposa que un alumne brillant et falti una setmana a classe, perquè ja està aprovat, i ho faci amb autorització dels pares, aquells a qui el conseller vol fer contents tenint tothom tancat a les aules?) I haurem de córrer a cercar llibres digitals i a preparar-nos per a l'arribada dels ordinadors a les aules (infaust programa 1X1), a desorientar les ampes que feien bossa de llibres, i als editors, creant un final de curs frenètic de reunions i d'acords, perquè llavors resulti que, de manera completament indirecta (alguns delegats territorials no han volgut atendre informativament els directors, i el mateix departament ha fet reunions sobre la informatització, on només hi havia un representat de l'empresa, i cap del departament!), amb un text kafkià, ens comuniquin que tot queda ajornat fins a nova ordre. Grotesc. I hem de veure com a una persona que porta trenta-cinc anys ensenyant, i que enguany podia gaudir de dues lectives menys, i que ho tenia comunicat oficialment, hem de veure com en un fax enviat un divendres a la tarda se li treuen les hores sense cap explicació. I hem de veure l'espectacle de la nova (?) selectivitat, amb l'espectacle d'exàmens molt fàcils, i veure com la nostra tasca amb els grans és menyspreada, perquè universitats i govern necessiten que el major nombre d'alumnes ompli l'excés d'aules universitàries i justifiqui l'irracional mapa universitari de Catalunya.

Educació no és una empresa, senyor conseller. Educar és un valor, senyor conseller. I no hi ha res que trenqui més aquest valor que la falta de tranquil·litat i la falta de criteri. I vostè, senyor conseller, ni té criteri ni ens vol deixar tranquils. S'ho podia haver estalviat. Perquè els diners que ara es vol estalviar, li trauran a aquest país igualtat i coherència. Almenys, no digui que és socialista. Resulta un sarcasme. Això si, CiU, amb vostè, es frega les mans.