Majoria absoluta

Ha passat el 14-F. La pandèmia, la pluja, el desencís... ens han deixat una participació molt baixa (53,4% del cens electoral); però, malgrat tot això i moltes més coses, el poble català ha tornat a votar independència... i no només ha guanyat en escons (ja fa unes quantes eleccions que hi guanya), sinó que també ha superat el 50% dels vots. L’anomenat efecte Illa s’ha quedat en això, un efecte que portarà el senyor Illa a ser el cap de l’oposició. Per això va deixar el Ministeri de Sanitat? De què ha girat full el senyor Illa? Tot i haver guanyat ERC per un grapat de vots, la seva victòria serà tan estèril com la de la de l’Arrimadas. De totes maneres, és millor tenir l’Illa que l’Arrimadas. Esperem.

Fem un petit recompte:

a) A Santa Coloma de Farners, els partits independentistes han aconseguit el 75,9% dels vots. Felicitats, colomencs i colomenques. Junts va aconseguir més de la meitat dels vots independentistes.

b) A la demarcació de Girona, els independentistes van obtenir el 66,71% dels vots. Això es va traduir en 13 diputats dels 17. Àmplia majoria independentista.

c) A Catalunya, l’independentisme ha superat per primera vegada el 50% dels vots i ha obtingut 74 diputats. Això significa una majoria absoluta mai igualada.

d) I ara què?, ens hem de preguntar. Tot queda igual que abans? Res ha canviat? Doncs no, no tot queda igual. Algunes coses són diferents:

Primer, ERC ha superat Junts de 35.000 vots i un diputat més. El 21 de desembre del 2017, Junts va guanyar de 12.000 vots ERC amb 2 diputats més.

Segon, la CUP ha passat de 4 escons a 9. Ara els diputats d’ERC i la CUP en sumen 42, quan al Parlament anterior eren 36. La diferència respecte a Junts és de 10 diputats. Es pot concloure que, dins del món independentista, hi ha hagut un gir significatiu cap a l’esquerra.

Tercer, aquest gir ha de tenir repercussió en la formació de govern. El futur govern entre ERC, Junts i la CUP ha de suposar un gir en les qüestions socials i en les polítiques per a sortir de la crisi econòmica, sanitària i social. I emocional. En aquest sentit, podria tenir el suport dels comuns des del Parlament.

Quart, en un govern on les forces d’esquerres han de tenir més pes, noms com ara els de Canadell o Tremosa no hi tenen cabuda,

Cinquè, com que no veig la Laura Borràs de vicepresidenta del president Aragonès, suggereixo que passi a segona autoritat de Catalunya com a presidenta del Parlament.

Sisè, costi el que costi, s’han d’entendre i fer govern. Repetir eleccions seria una greu irresponsabilitat.