Benzina en comptes d’escuma

No s’acabarà mai perquè han decidit que no s’acabi mai. Ni que hi hagi un govern dels uns o dels altres; això tant és. Tant és quin govern hi hagi aquí i tant és quin govern hi hagi allà. Mentre a Catalunya es voti malament i el 51% dels vots siguin per a formacions independentistes (per a un 23% del cens electoral, segons Pedro Sánchez, ha, ha, ha), no ho aturaran. I allà on hi hagi una oportunitat de complicar-ho tot, de posar-hi benzina en comptes de l’escuma d’un extintor, n’hi posaran. Ahir la fiscalia ho va tornar a fer (com anava allò, Pedro: “La fiscalía de quién depende, del gobierno? Pues ya está”? Era això?) i va presentar una querella contra el president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident primer, Josep Costa; i els secretaris primer i quarta de la mesa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Per què? Per haver permès que el mes de novembre de fa dos anys el ple del Parlament debatés sobre la sentència de l’1-O (i n’aprovés un text condemnatori i en defensa del dret a l’autodeterminació) i debatés també (caram, quin pecat) sobre la monarquia espanyola (que no és que no s’ho hagi guanyat a pols) per aprovar finalment una resolució en què la reprovaven per la seva actuació després de l’1-O, quan hi va haver tota una campanya per desestabilitzar l’economia catalana per part del Gobierno i d’altres institucions de l’Estat. Més enllà que la querella l’hagin presentat just després de les eleccions (els feia por que el 51% es convertís en el 60%, si la presentaven abans?), el que és cert és que els fets són una nova constatació –i ho dic amb certa tristesa– que de solució només n’hi ha una, i que mentre les taules de diàleg són paraules, un miratge, una il·lusió òptica, les investigacions, les querelles i les condemnes són fets i el pa de cada dia. I el Parlament ja no és que no pugui prendre segons quines resolucions, és que de segons quins temes ja no en pot ni parlar. Li haurem de dir una altra cosa, en lloc de Parlament. O afegir-hi allò de “de fireta”, com voldrien alguns. “És una revenja; un escarment”, deien ahir els cinc síndics electorals de l’1-O que demà s’asseuran al banc dels acusats. És benzina en comptes d’escuma, en tot cas.