Més que un club... d’homes

Ningú sap qui resultarà vencedor de les eleccions del Barça d’avui, però sí que sabem una cosa del cert: el Futbol Club Barcelona no tindrà una presidenta. Quan es tracta del Barça, les dones sempre perden per golejada. No hi havia cap dona entre els nou precandidats i n’hi ha ben poques entre els equips dels tres presidenciables. Només l’equip de Víctor Font ha donat protagonisme a les dones en campanya, i de fet n’incorpora cinc a la candidatura. Joan Laporta presenta una candidatura que fa mal als ulls: una dona de quinze. En el cas de Freixa, són dues.

Aquesta nit, doncs, un home rodejat d’homes es proclamarà guanyador d’una institució tan important per al país com és el Futbol Club Barcelona. Quan això passi, faltaran pocs minuts per commemorar el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. Ironies del calendari.

Ens hem de preguntar per què hi ha quasi 38.000 dones sòcies del Barça –el 26% de la massa social del club- i en canvi les dones no participen en els àmbits de lideratge i decisió. Preguntemnos què expulsa les dones de les juntes del Barça i de tantes altres entitats i corporacions del país, què expulsa les dones dels llocs de direcció de les empreses.

Divendres llegíem en aquest diari que el percentatge de dones directives a Catalunya durant l’any 2021 és d’un 34%, molt lluny encara del 50% que representaria la paritat en llocs de decisió. Per sort a la política s’ha avançat molt més, i espero que ho comprovarem aquest divendres en una altra data decisiva: la constitució del Parlament de Catalunya. Veurem si el percentatge de dones representades a la mesa del Parlament serà el que correspondria: la meitat. Perquè les institucions han de ser representatives de la societat però també exemple i motor. Ben igual que les entitats privades que tenen tanta incidència social, com ara clubs, i especialment aquells que presumeixen de ser més que un club.