Necessiten temps per pair-ho

S’ ha consumat. Tant el divendres 26 com el dimarts 30 de març, Junts ha impedit la investidura del presidenciable d’Esquerra, Pere Aragonès. Difícilment es pot entendre. Les raons que donen els representants de Junts semblen les no-raons. Segons diuen els negociadors d’ERC, no hi veuen cap problema greu de desacord. Ni el Consell per la República, que sembla que s’està reformant, ni el full de ruta, ni la composició del govern, ni la política a seguir són esculls insalvables si es tenen ganes i voluntat per a arribar a acords.

El que passa és que Junts no vol, de moment, arribar a acords. Diries que Junts no té voluntat d’investir Aragonès, de moment. Fa un mes i mig de les eleccions, i si no s’han entès és perquè no volen. De fet, ja ho va dir en Puigdemont: “No es pot donar per fet que ens entendrem per fer govern.” Més clar, l’ aigua. I el que diu el president, Junts ho admet sense retrets. La pregunta és, per què Junts no vol, de moment, investir Pere Aragonès com a president? Algunes respostes semblen, com a mínim, coherents i versemblants.

1. Ha de ser molt fort que ells, els de Junts, que han governat quasi sempre, ara facin president el seu contrincant polític. Ha de ser molt difícil que Junts, pel que fa a regidors, alcaldes i alcaldesses, i votants i militants, que, en general, són els mateixos que votaven i representaven Convergència, ara hagin de votar els que per ells no són uns autèntics independentistes. De fet, Junts no ha paït encara que ERC hagi guanyat les eleccions dins del camp independentista. Per això necessita temps.

2. Junts sap que la seva supervivència com a partit passa perquè Carles Puigdemont continuï pilotant tot el Procés, no només l’acció exterior, que és molt important i essencial, sinó també la interior. Puigdemont vol decidir com i quan s’ha d’anar cap a la independència.

Ara ja es parla de reformar el Consell per la República i fer-lo representatiu de la voluntat popular. ERC hi està d’acord, però Junts no ho veu clar. Creu que, amb Aragonès a la presidència de la Generalitat, la presidència del Consell no serà decisòria com volen. Per això necessiten temps per a assumir-ho.

3. Junts vol fer pagar, en primer lloc, la no investidura de Puigdemont aquell llunyà 30 de gener del 2018, tot i saber-ne la impossibilitat. Tot ho carreguen a Roger Torrent i a ERC, i no tenen raó, com és sabut, que la causa era l’ordre incontestable del Tribunal Constitucional. Junts també vol fer pagar el fred de peus que els ha produït que ERC pactés la investidura amb la CUP. S’han sentit ofesos. Com pot ERC pactar primer amb el partit minoritari i no amb ells? Això també els és molt complicat d’acceptar. Per tot això, i més, necessiten temps per a pair-ho.

Per acabar. Val la pena recordar que ERC, el 2012, va investir Artur Mas, i no va entrar en el govern. El 2015, ERC va votar sempre a la primera votació la investidura de Puigdemont. I el 2018 no va dubtar mai de donar el seu vot a Quim Torra.