Odi al futbol modern

Fa tres anys, de viatge per Alemanya, ens va sorprendre una pintada en una paret: “We hate modern football” (“Odiem el futbol modern”). Hi he pensat aquests dies arran de tota la polèmica amb la Superlliga de futbol que han anunciat (i desanunciat) alguns dels clubs més potents (i rics) d’Europa i que ha aixecat opinions contraposades –i insults i desqualificacions– arreu, com si d’una final amb polèmica arbitral es tractés. Com si l’“odi” al futbol modern i tot el que representaria –més mercantilització i més control d’una banda i menys passió i menys improvisació de l’altra, per resumir-ho– s’hagués desfermat de cop. (De fet, des que hi ha partits sense públic podríem dir que el futbol modern ha arribat a la seva màxima expressió. O no?)

A mi el que m’ha sorprès més de tot plegat, però, ha estat la derivada política de la polèmica, amb declaracions contràries ben enceses d’alguns dels principals líders i monarques europeus. Tots ben preocupats per com quedarien les lligues pròpies, és a dir, mirant cap a casa i no cap a l’Europa comuna que tant diuen estimar-se. Els britànics també.

I tots patint també per l’essència del futbol, com si aquesta no s’hagués perdut fa anys entre xeics àrabs, oligarques russos, xinesos i espanyols, fitxatges milionaris, jugadors de mira’m i no em toquis i horaris intempestius. Com si haguéssim de retrocedir tots plegats als anys cinquanta, quan no hi havia competicions europees, el futbol era l’opi del poble per antonomàsia, les pilotes de cuir mil cops untades de greix semblaven una pedra i els futbolistes acabaven a cops de puny cada dos per tres.

Francament, soc partidari que les coses evolucionin, que es trenquin vells motlles de tant en tant i que passi aire per airejar la corrupció i tantes altres coses. Era la Superlliga la solució? Segurament sí. Que tot plegat s’ha plantejat i comunicat molt malament? També. Que això no acabarà aquí? Segur. Entre altres coses perquè els grans clubs de futbol saben que o tiren pel dret o moren en l’intent. Els britànics, els primers.