Quan el nom fa la cosa

Ara que el president Pedro Sánchez ja es posa al telèfon del president de la Generalitat (se’n recorden, d’aquell “quins collons!” del president Torra?), i ara que ja som a les portes d’una cimera de bon rotllo a la Moncloa, sembla que finalment –ara sí, ara sí, que ve, que ve– la taula de diàleg ja la tenim a tocar. M’encurioseixen diverses coses, a mi, d’aquesta taula de diàleg. La primera és això del nom. Com se’n dirà, d’aquesta taula? Serà una taula de diàleg, com la bategen al PSOE (amb algunes excepcions, perquè l’altre dia el ministre Iceta parlava de la taula de la “reconciliació”)? Se’n dirà la taula de negociació, com reclamen els socis del govern català i ja ho hem sentit a dir a Aragonès? Ho dic perquè, més enllà que alguns li posaran altres noms (pel PP, Vox i Ciutadans deu ser la taula de la rendició, no?), deu ser dels casos en què el nom potser sí que fa la cosa. Perquè no és el mateix asseure’s a dialogar que no pas a negociar. La segona cosa que m’encurioseix –es dialogui o es negociï– és saber de què es parlarà. L’ordre del dia, vaja. Hi haurà una taula? O n’hi haurà dues? Una per debatre el tema de veritat (ja ho saben vostès: l’amnistia, els indults, el referèndum...) i una altra per a tot allò que el PSOE i Podemos posaran d’entrada sobre la taula (això és, és clar, la reforma del sistema de finançament, les infraestructures, la reforma de la justícia i es veu que fins a 44 punts més...)? Hi haurà una taula de negociació o diàleg i una comissió bilateral per a la resta de temes? O tot anirà allà mateix i ens aniran anunciant grans avenços mentre el tema de veritat quedi per al final? I la tercera curiositat (en tindria més, però l’article se m’acaba): qui s’hi asseurà, en aquesta taula? Iglesias, que en la primera i única reunió no hi va ser –va tenir un refredat premonitori– és obvi que no. Com que la taula de diàleg havia nascut fruit d’un acord entre partits per a la investidura de Sánchez, l’anterior era una barreja entre governs i partits. Ara també? Serà de partits al govern? O de governs? Ho sabrem aviat. La temporada és a punt de començar, i ho anirem descobrint capítol a capítol, com en les millors sèries. Si fem cas de la CUP, hi haurà com a molt dues temporades. Ja estic nerviós. Perquè –ara sí, ara sí, que ve, que ve– ja arriba la taula.