Només sé que no sé res

“Només sé que no sé res”, conten que hauria dit el gran filòsof grec Sòcrates fa més de dos mil cinc-cents anys. Sòcrates, va escriure Plató, ho va assegurar després de visitar un grup de savis i adonar-se que era més savi que ells, no pas perquè conegués més coses, sinó perquè, a diferència d’aquells homes, ell no fingia saber allò que no sabia.

Dos mil cinc-cents anys després i quan en portem un i mig de pandèmia, la sensació d’ara mateix és la que tenia Sòcrates: només sé que no sé res. O només sabem que tot és molt eteri, que allò que crèiem que era cert fa només uns mesos o unes setmanes, ara potser ja no ho és. Que moltes de les coses que servien per a la primera variant ara ja no serveixen per a la delta i que algunes de les proteccions d’abans ara són paper mullat. I que tampoc, amb les vacunes, hi ha aquella certesa absoluta que tots ens pensàvem que teníem només fa quatre dies. O potser és que no ens ho van explicar bé o que no ho vam entendre, que també pot ser. I també que tot plegat són moltes coses noves, desconegudes totalment fa només un any i mig, quan no en sabíem res, d’Rt, de PCR, de test d’antígens, de risc de rebrot, de mascaretes quirúrgiques o FFP2, de vacunes RNA o de tants altres conceptes relacionats amb la Covid-19 i les pandèmies que ara mateix usem amb total normalitat com si fóssim uns experts, quan en realitat el que és cert és que no sabem res de res o quasi res.

Bé, el que sí que és segur és que el món que ens envolta mai havia sigut tan incert i que, pel que sembla, en tenim encara per dies. Ens ho deia dilluns en una entrevista el viròleg Xavier Abad: “Indubtablement que passarà la pandèmia. El que ningú pot dir ara mateix és quan.” És a dir, és millor continuar protegint-se al màxim, també amb els familiars, encara que sembli una contradicció i estiguem vacunats; tenir present que amb la variant delta poques coses són igual que abans; vacunar-se ja aquells que no ho estiguin, i viure al dia. Això sí, amb optimisme, malgrat la incertesa. Abad ens esmentava Machado i allò que es fa camino al andar. Doncs això.