La taula, Illa i Aragonès

Pareu màquines! Salvador Illa està disposat a parlar d’amnistia i d’autodeterminació. Ep, diu que està disposat a parlar-ne! Se suposa que de la mateixa manera que està disposat a parlar d’independència, allò de què tothom pot parlar, només faltaria, però ningú no pot abastar. Amb el president del govern a l’ombra sempre m’ha semblat fina i permeable la línia que separa la bonhomia del cinisme. Una cara més de l’efecte Illa. S’anunciava com un Tsunami que arrasaria l’independentisme i així Catalunya podria girar full i posar fi a deu anys de procés i misèria. De moment, s’ha convertit en una llarga onada que s’ha endut Miquel Iceta de la vida parlamentària i ara se l’endurà de la secretaria general del partit, que el Ministeri de Cultura i Esports exigeix plena dedicació. Illa, dèiem, afirma que està disposat a parlar d’amnistia i autodeterminació en ser interrogat sobre la taula de diàleg, on s’ha d’anar, també en paraules seves, amb expectatives realistes i sense ultimàtums. Pedro Sánchez té ara ocupacions més importants i no té decidit ni si la presidirà ell ni tan sols qui hi anirà. Dependrà de l’ordre del dia i de l’agenda internacional. Així estan les coses al costat de la taula on seurà l’unionisme dialogant. I a l’altra banda? El president Aragonès la liderarà i ha advertit a l’Estat que hi haurà “moments de xoc” si no “s’encarrila” una solució política al conflicte amb Catalunya. Alerta que l’independentisme no desapareixerà i que una generació o una altra tornarà a plantejar escenaris de dificultat. No sé si Illa es refereix a aquest advertiment quan parla d’ultimàtum, però el més dialogant dels unionistes ja sap que té temps, generacions, per “encarrilar” el conflicte. Més realistes no poden ser, doncs, les expectatives d’una taula que fins els que la defensen amb més contundència per la part catalana han d’acabar sempre remarcant l’escepticisme amb què l’afronten. I per si algú es despista, ja hi ha la delegada Cunillera, vigilant del règim.