Tramposos

Víctor Amela ha tirat un roc al vesper de Twitter amb aquesta piulada: “La libertad comporta la incomodidad de escuchar opiniones nazis, racistas, homófobas, misóginas, xenófobas [...], y contraopinar con tino, y seducir y convencer.” Em pregunto quina funció juga un diagnòstic com aquest en un ecosistema polític com el nostre, en què la justícia argentina acaba d’ordenar un processament de l’exministre d’Interior espanyol Rodolfo Martín Villa per la seva responsabilitat en uns homicidis perpetrats fa més de 40 anys, i, per tant, disculpats per una Transició que ha estat la tramoia perquè els botxins no haguessin de retre comptes i perquè no hi hagués una reparació històrica de les víctimes de la repressió feixista.

Karl Popper defensa que una societat democràtica no pot ser il·limitadament tolerant amb aquells que s’aprofitaran d’aquesta condició per destruir-la. Amela fa trampa. I ho fa en virtut del context en què vivim, una teranyina d’hàbits i mentalitats polítiques en què la intolerància franquista és ben viva i, a dreta i esquerra, s’aprofita d’estructures d’estat. L’edifici policial de Via Laietana, declarat emblema de la democràcia. La ics dels GAL continua sense ser refusada. Tribunals i mitjans de comunicació estrangers que revelen casos de totalitarisme orgànic, que a Espanya s’han sepultat amb la sorra del silenci i la desinformació. Un 23-F vetat com a secret sumarial i que del periodista estel·lar Jordi Évole només mereix el guinyol esperpèntic d’un fals documental (Operación Palace), en què els artificis denunciants del programa propugnen la mateixa lògica que l’objecte denunciat: no aportar cap llum sobre el 23-F, cap investigació. El diagnòstic d’Amela té un valor capiculat: prevenir-nos d’ell mateix. Amela té la virtut accidental de recordar-nos que no hem d’oblidar, de recordar-nos que amb paraules més tramposes que una costella falsa (con tino, seducir, convencer) se’ns vol privar d’identificar el totalitarisme com el monstre intractable, esclavista i letal que és.