Problemes de Catalunya

Catalunya viu una efervescència política producte del fracàs hagut amb les polítiques autonomistes i de prospectiva federal i les esperances sorgides a l'entorn de les perspectives independentistes. És una situació difícil de resoldre perquè tota la legalitat imperant, orquestrada en els anys de la transició i referendada en les cites electorals celebrades des llavors, condueix a refermar un enteniment polític i institucional amb una Espanya que no vol evolucionar en aquest sentit. Per la seva banda, la via independentista s'enfronta justament amb aquesta legalitat, però també a la condició espanyola assumida per una bona part de la població catalana.

El primer problema, el de la legalitat, seria superable sempre que el poble català fos capaç d'actuar com a majoria en la reivindicació d'un dret, el de la independència, que la comunitat internacional reconeix a tothom que sigui capaç de demostrar la seva fefaent voluntat de llibertat, ja sigui amb sang vessada, com al Kosovo, amb arguments jurídics, com pot passar a Escòcia, o amb una bona actuació política, com fou el cas de Montenegro. El segon problema, aconseguir fer rebrotar la condició catalana per sobre de l'espanyola i fer majoritari el sentiment d'independència, és molt més complicat de resoldre. Històricament, els catalans no hem estat capaços de fer-ho. Al segle XVIII, per la gran derrota militar soferta. Al XIX, per interessos industrials i comercials; a principis del XX, per negligència en abraçar la causa comunista espanyola front l'anarquista-menestral autòctona. A finals del segle XX, per les esperances generades amb l'autonomisme i la democràcia. Al segle XXI encara no hem resolt la qüestió, i ja no es planteja només com un tema de voluntat, interessos creats i creuats amb Espanya, que són molts, sinó demogràfic, ja que més de la meitat de la població del país és d'origen foraster, espanyol i immigrant. Són gent que poden entendre els greuges que pateix Catalunya, sobretot els econòmics, però que no participa de la condició catalana ni de la seva llengua ni aspiracions sentimentals.

Per aquestes i moltes altres raons, la independència no pot ser la flor d'un dia, com no ho va ser la reforma estatutària ni la resolució del finançament català i les inversions de l'Estat pendents. Al contrari, no encarar-ho correctament és fracassar, com fracassat ha estat l'Estatut, el finançament i les inversions pendents. Començar a ser independents és deixar de ser dependents, des les coses més petites a les més grans.