Però qui es pensen que són?
Una notícia de primers d'agost em fa reviure episodis viscuts a països on la democràcia sí és ben entesa. Fa una desena d'anys, en la inauguració d'una reunió on hi havia personalitats, tant empresarials com polítiques, a molt alt nivell, em va xocar com el lloc principal es cedia al president de l'organització empresarial que organitzava, perquè, com va dir el polític de més rang, “vostè representa qui jo serveixo”. El yang d'aquest record l'hem copsat aquest dies, amb l'actitud del ministre de Foment, a qui algú hauria d'avisar que la seva parentela està, sense cap culpa, en boca de tota la gent del Camp per la desaparició sobtada de l'obra del túnel de Lilla a l'A-27. El senyor Blanco, desafiant els controladors aeris, diu que no es reuneix amb ells, conscient que la xuleria el reafirma com un puntual del partido. Abans el ministre ha tingut temps de significar-se escapçant inversions, com la de l'A-27, sense altre criteri que fer-se currículum com el xèrif del govern i sent conscient que a l'agost tot és més light.
Que els controladors viuen com reis no és un tema d'ara. Fa quaranta anys que és així i alguna raó hi ha d'haver que ara ens amaguen. Però el que no pot ser és que, en un moment en què tot s'aguanta amb agulles, els que tenen l'encàrrec de gestionar la recuperació econòmica vagin marcant paquet per quedar bé amb els de la seva colla.
