Els Fets de Juliol i l'estratègia

En quinze dies del juliol s'han produït quatre fets importants a tenir molt presents. En dic els Fets de Juliol del 2010. Carregats d'ensenyaments per a independentistes convençuts, nacionalistes moderats i catalanistes indecisos. El 6 de juliol, el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, en el dictamen 15/2010, ens deia: “...en política internacional comparada, els processos d'autonomia i de secessió són fenòmens aconstitucionals, que generalment conclouen amb processos constituents nous que no utilitzen els procediments en les constitucions dels estats dissolts”. Déu n'hi do!

El 9 de juliol sortia la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, que, recordant-nos la Constitució Espanyola, tancava la porta de l'autonomia i obligava, a qui esperés cap altra cosa, a trobar la porta de la independència. El 10 de juliol, el poble català, convocat a manifestar-se contra aquella sentència i pel dret a decidir, plantava un milió de catalanes i catalans al centre de Barcelona per dir que volien decidir tenint un estat propi. I el 22 de juliol el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, en el dictamen 141/2010, ens assenyalava també el camí de la porta cap a la independència. Ho feia responent que la proclamació d'independència de Kosova no violava el dret internacional, perquè el grup de persones que la van proclamar complien la condició necessària de no ser l'Assemblea de Kosova, en el marc constitucional intern.

Amb aquests referents i en la situació actual, ens hem d'entestar encara a intentar convocar l'autodeterminació o proclamar la independència des del Parlament de Catalunya sota tutela del marc constitucional intern espanyol? Jo dic que no.

I dic que els Fets de Juliol, amb les orientacions qualificades que ens donen els dictàmens esmentats, han donat la campanada que marca l'hora de l'estratègia apropiada cap a l'estat propi a partir del moment actual. En conseqüència, els Comitès Nació Catalana (creadors de l'Agència del Cens Nacional del Poble Català l'any 2001) han pres les seves responsabilitats en virtut de la seva finalitat social registrada i han iniciat contactes per proposar un pacte nacional per a l'autodeterminació entre partits d'obediència catalana i noves candidatures sobiranistes al Parlament, d'una bada, i entitats de la denominada societat civil, de l'altra.

Coordinats entre si, cadascun d'aquests dos blocs es podria comprometre a realitzar les tasques per a l'autodeterminació que són realment possibles des de cada àmbit d'actuació. El bloc de partits, comprometent-se a legislar i governar, si és el cas, de manera que es preservi la integritat de la nació catalana en els aspectes materials i immaterials, a fi que l'estat propi sigui possible i viable. I col·laborant de forma unitària amb les entitats de la societat civil signants, per trobar els recursos que necessiten per a la creació i el funcionament de nous òrgans democràtics, fora del sistema polític espanyol.

Les entitats signants, que per disposar dels recursos per dur a terme la seva part del pacte necessiten que hi hagi el màxim possible d'independentistes i nacionalistes conseqüents al Parlament de Catalunya (i en altres òrgans dels sistemes polítics espanyol i francès), podrien cridar a votar els partits signants del pacte, cosa que faria votar electors que pensaven abstenir-se o votar en blanc. Pel que fa a les tasques essencials i raó de ser del pacte, el bloc d'entitats hauria de comprometre's a realitzar les fases següents: elaborar el Cens Electoral del Poble Català (iniciat per l'Agència del Cens) perquè sigui utilitzat en les votacions que s'organitzin en aquest nou marc democràtic pròpiament català; crear l'assemblea nacional constituent i elegir-hi representants; redactar la Carta de la Nació Catalana i posar-la a votació, i organitzar la consulta d'autodeterminació efectiva per decidir sobre la creació de l'estat propi, en tant que poble sobirà subjecte de dret internacional.

Depèn de nosaltres.