Evolució cap al bé comú

La història ens mostra que els models no són mai perennes, que les societats s’acaben col·lapsant, que els cicles s’obren i es tanquen, i que rarament evolucionen sense destruir-se prèviament. És la dinàmica de la humanitat. Ens ve al cap la discutida teoria filosòfica del retorn cíclic de la història, aquella que defensa el regrés continu del gènere humà cap al seu punt de partença. Sigui cíclica o sigui lineal, en la tesi contraposada i irreconciliable que defensa una progressió i una trajectòria de la humanitat cap endavant, el cert és que sovint ens entrebanquem en cada modernització que experimentem. Ens caldria tenir més memòria històrica, conèixer la nostra evolució i els desenllaços d’aquesta, per comprendre’ns millor. La tendència d’avançar cap al futur, com si no existís el present, no deixa lloc ni dona valor a revisar el passat i els errors en la trajectòria de les societats. Aquí valoro el paper dels historiadors, i el seu esforç per recuperar i analitzar els rastres de les successives civilitzacions, malgrat que en cada època es trobin amb dificultats per deixar constància de l’autèntica realitat, per allò que no està permès explicar-ho tot! En aquests moments estem experimentant una veritable tempesta de conflictes que ens afecten de manera directa. Un historiador en podria dir ajustaments del sistema per evolució. Ens n’estem adonant ja que ens toca de prop. La vulnerabilitat del nostre futur l’experimentem, entre altres coses, a través de l’eclosió d’una pandèmia vírica, dels efectes del canvi climàtic, de les conseqüències de l’esclat del conflicte russo-ucraïnès, de la complexitat de la transició cap a les energies renovables i de com som esclaus d’uns combustibles fòssils que estan conduint cap a un desproveïment del sector alimentari per problemes en la circulació de mercaderies i en la interrupció dels processos de fabricació. Fa temps que se’ns està disgregant el model vigent de societat, l’econòmic i el polític, i fins i tot el cultural. És imprescindible que el sistema es renovi, entendre que allò que tenim adquirit no és indestructible, que hem d’avançar cap a una nova realitat i uns nous funcionaments. Ens calen emprenedors intel·ligents que innovin amb consciència cap al bé comú, no alimentant les mateixes bèsties ni les ambicions de sempre. Espero que sapiguem sortir bé d’aquest caos i entrar en un ordre que ens permeti seguir en la història de l’evolució.