França i Catalunya, cultura i idees

Si Ségolène Royal hagués guanyat, ni Zapatero ni Montilla no ho podien haver usat en benefici propi. Royal sempre va rebutjar crear un front popular com el d’aquí. La diferència és cabdal.

A més, ara la majoria de dirigents socialistes francesos imputen a Royal haver estat massa escorada a l’esquerra, malgrat estar-ho molt menys que la parella casolana esmentada.

Mirant-ho superficialment, podríem dir que això assegura properes derrotes socialistes aquí. Però això no és gens clar. Tenim una dreta espanyola delirant i un catalanisme moderat que pot admirar Sarkozy, però quant a claredat conceptual avui n’està molt lluny, mentre sembla que demà potser n’estarà encara més.

F.A. Hayek va escriure: “Guanyeu la batalla cultural, guanyeu la batalla de les idees, abans de guanyar la batalla política”. Ell era austríac, després britànic i sempre liberal. Nosaltres no sabem què som –un fet nou, provocat per la politiqueria–, mentre que de liberals aquí n’hi ha molts menys que fins i tot a França, que ja és dir.
Gràcies a una conselleria que cínicament en rep el nom, aquí no tenim cultura, cruspida per les subvencions. Per haver patit polítics que es consideraven ideòlegs, tampoc tenim idees. Quant a batalles polítiques, són meres cridòries tavernàries.

A hores d’ara l’aparell de propaganda de la Generalitat i de l’Ajuntament –la peça senyera del qual és TV3– ja està treballant per deformar-nos el que ha passat a França. Són capaços de tot.