Devolucions, segones vides i llibres

Un noi d’uns trenta i pocs anys arriba a un parc amb una bossa plena de llibres. Molts d’ells són llibres que ja s’ha llegit o bé que té duplicats i que ja no tenen cabuda a les prestatgeries de casa. El noi deixa tres llibres damunt d’un dels bancs i al cap d’una estona se’n torna cap a casa. Els llibres resten damunt del banc, sols, a l’espera que algú se n’apiadi. Passa una estona i res; ningú no se’ls mira. Tot d’una arriba una dona i es fixa en els llibres que resten damunt el banc. Un clàssic, un llibre de poesia, un còmic. La dona agafa el clàssic i comença a fullejar-lo tan sols per passar el temps. Li crida l’atenció el títol, la coberta, el que hi diu a la contracoberta… i comença a llegir. Poc temps després, ella encara no ho sap, començarà a endinsar-se en un món que fins ara se li feia inabastable. Una dona en un parc. Un llibre a les mans. Una aventura que tot just comença.

Ara que ha passat Sant Jordi penso en la quantitat de llibres que alguns llibreters hauran de retornar perquè no s’han venut prou o no tenen cabuda a les llibreries. Novel·la contemporània, llibres de contes, best-sellers. Llibres que per les raons que sigui hauran de ser retornats a l’editorial i acabaran –quin greu em sap dir-ho– convertits en pasta de paper o en un cementiri ple de cadàvers de llibres. Què trista i curta que és la vida del llibre, penso per dins meu. D’altra banda penso que no, que els llibres bons, els que es mantenen, els que considerem sovint llibres de fons, esquiven el pas dels anys i els tsunamis editorials que tant ens sacsegen. La vida dels llibres pot ser llarga si entre tots els donem el temps necessari. Però… i què passa amb tots els altres llibres que ja no es llegeix ni es llegirà ningú? Sé que hi ha entitats, o biblioteques, o fins i tot alguns mitjans de comunicació que ofereixen els seus llibres a residències d’avis, hospitals o presons. Em sembla una molt bona idea. Oferir una segona vida al llibre. Permetre que altra gent pugui gaudir de les bones històries, siguin quines siguin, i que continuïn passant de mà en mà, tants anys com sigui possible.

Probablement, si aquest fet es produeix és perquè hi ha un excés de publicació en comparació amb la poca demanda. L’excés de novetats pot arribar a saturar el sector i el mateix comprador, que sovint va perdut entre tantíssima oferta. Tot i així, tampoc cal ser catastròfic quan les dades cada cop són més bones. El nombre de lectors ha pujat d’ençà de la covid, i cada vegada més joves i grans van descobrint el plaer immens de la lectura. Però torno al punt inicial. Les devolucions. Els llibres que són retornats. Què passa amb tots ells? Poden arribar a tenir, d’una manera o una altra, una mena de segona vida?

El noi de trenta i poc anys fa estona que és a casa i s’ha submergit en una nova lectura. Tot d’una deixa estar el llibre i pensa en els seus tres llibres que ha deixat al banc del parc, a l’espera que algú els faci cas o se n’enamori. En paral·lel, la dona asseguda al banc fa estona que viu immersa en el tercer capítol de la novel·la. Viatja en un vaixell amb un capità avariciós disposat a matar com sigui una balena blanca. Ara és en plena tempesta, el cel s’enfosqueix, la dona salta a bord del vaixell i es disposa a prendre partit en la captura. El noi de trenta i pocs anys i la dona estan connectat sense saber-ho per una mateixa història. Tots dos veuen el capità del vaixell amb uns ulls diferents, tots dos contemplen un mar de tonalitats diverses, tots dos s’emocionen amb els finals de capítols i volen, i criden, i reclamen un nou gir de la història. La dona avui haurà fet un petit viatge que possiblement sigui el més gran que s’haurà imaginat mai. Aleshores es mira els altres dos llibres que hi ha al banc –el de poesia i el còmic– i decideix endur-se també el de poesia cap a casa. La segona vida del llibre. Al matí següent, quan els primers raigs de sol despunten, un home amb vestit i corbata passeja pel parc i es fixa tot d’una en el còmic. El toca, el fulleja, n’acaricia el llom, es fixa en les il·lustracions. De qui deu ser?, es pregunta. Un home en un parc. Un llibre a les mans. Una aventura que tot just comença.