Els joves

Fa escassos dies que es feia viral a les xarxes socials un vídeo d’un grup de persones en una platja cantant amb guitarres durant una posta de sol. Les reaccions al vídeo van ser molt variades, però algunes esmentaven que eren joves, com una categoria despectiva, plena de valors associats com mancats de compromís, mandrosos, amants de la festa, l’hedonisme i un llarg etcètera que no és pas nou actualment.

El cas és que, curiosament, el mateix dia es publicaven també fotos de la trobada de cinc-cents joves monitors d’esplais cristians reunits a Igualada per formar-se, reflexionar i tirar propostes endavant. Eren els monitors voluntaris del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés. També fa pocs dies es reunien centenars de joves dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya en assemblea, i uns quants voluntaris joves més de les Hospitalitats de Lourdes a Catalunya es trobaven també a Montserrat. Joves. Aquesta categoria que sembla que només engloba mandrosos, inconformistes, rebels i menfotistes, però que també hauria d’englobar al moment el compromís, la gratuïtat, la creativitat i l’entrega de milers de joves al nostre país. Perquè ens consta que ho són, de compromesos, i que hi són.

Com en Roger, que destina part de les seves vacances laborals d’estiu a ser director dels campaments del seu esplai, o la Martina, que dedica dissabtes i infinitat d’hores entre setmana a la seva unitat del cau del poble mentre estudia una carrera universitària. O en Marcos, que acompanya malalts en el pelegrinatge d’estiu a Lourdes, en el servei de neteja a malalts o en el servei d’entreteniment festiu, o la Fàtima que és voluntària en un centre obert dels Salesians els dimarts i dijous fent reforç a infants i joves amb pocs recursos. I és que els joves també són això. Potser no apareixen els divendres a la nit a la tele cantant cançons, amb roba llampant i concursant en algun programa; potser no es dediquen a fer directes a Twicht per entrevistar futbolistes famosos al seu canal, o no recomanen productes de bellesa a Instagram per a milions de seguidors, però hi són.

Haureu d’afinar la mirada, deixar de banda els estereotips, i fixar-vos en l’anonimat, la rutina i l’aparent normalitat de les seves vides. Els trobareu al vespre preparant material per a les activitats de dissabte, els trobareu comprant la intendència de les colònies o afinant guitarres i destinant part del seu estiu a treure’s el carnet de monitor. Potser estaran amb el mòbil al metro buscant activitats en cas de pluja, o visitant la casa de colònies a la Garrotxa per assegurar que les instal·lacions estan a punt per a l’estiu. I és que hi ha milers de joves que, sense cobrar, sense esperar res a canvi, dediquen el seu temps als altres, es posen al servei, i fan del món, del barri, de l’estiu d’un infant i jove quelcom millor. I sí, també canten, van a la platja, toquen la guitarra i admiren les postes de sol. I són rebels, menfotistes, mandrosos i amants de la festa. Perquè una cosa no va renyida amb l’altra.

“Estigueu sempre alegres”, deia Don Bosco al segle XIX, fundador de la congregació religiosa dels Salesians; “Hagan lío”, deia el papa Francesc als joves durant la Jornada Mundial de la Joventut a Rio de Janeiro l’any 2013. I, per sort, sembla que avui encara ser jove és molt més que el que es fa viral.