Un cafè amb Núria Feliu

Tenia el meu pare ingressat a la clínica del Pilar i vaig baixar a dinar. El 26 d’octubre del 2018, la data m’és de bon recordar. M’assec i abans de la primera queixalada a l’empedrat practico l’habitual panoràmica de control de l’entorn. Em sembla que ho és però està de perfil, unes taules més enllà. Quatre o cinc llambregades escrutadores més tard hem acabat de dinar alhora i, parapetat en una mínima estratègia de conversa i amb el cafè a la mà, ara sí que la fito perquè s’adoni que no ha preservat l’anonimat. “Ets...?” “...la Núria Feliu” –no em deixa acabar–. I m’hi assec amb tota la galta, confiant que si no té pressa potser no esquivarà un periodista que li farà saber on treballa i que és tan indepe com ella.

“He vingut a l’oculista, que tinc un problema que em fa la guitza. És que n’he fet 77...” En solfeig, soc un ignorant. M’agrada molta música però no distingeixo una semicorxera d’una negra (he googlejat per estar segur que la comparació fos pertinent) i les seves cançons no són les meves. Vaja, que no hauria passat de la primera pregunta. Però el compromís social i nacional de la ciutadana Feliu era magnètic.

El temps del cafè va quedar més que superat. Vestida, pentinada i polida –restaurada, com deia sovint– de la manera que l’ha fet inconfusible fins i tot per anar al metge, de seguida va saltar a la conversa el seu germà Enric, antic company de Rexach i Martí Filosia en el futbol base del Barça i en el Condal, que va morir molt jove, massa. Només la repressió, la presó i l’exili –feia un any de l’1-O– li feia perdre la calma i acompanyar-me en els improperis. Núria Feliu, convergent i pujolista de manual, un dia va obrir els ulls i va abraçar l’independentisme pel pes de la reiteració en el greuge, com tants que han ajudat a construir l’actual majoria social.

Que algú amb perfil públic comparteixi pensaments amb un espontani em deixa perplex. “Ja no m’he d’amagar de res.” Vam acabar perquè encara hi seríem, com si fos un més dels seus nebots. És llei de vida, maleïda llei de vida.