opinió
Caminada per la salut mental
Asseguts a la font del Ferro, van participar en una petita activitat de reflexió
Fa uns dies, la M. Mercè m’enviava un missatge en què em deia que la seva filla, la Neus, es volia posar en contacte amb mi. La Neus és membre de l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut (AECS). Ella i uns quants companys estaven organitzant la 1a Caminada per la Salut Mental, una activitat de sensibilització oberta a qualsevol estudiant de la UdG. Els semblava que la vall de Sant Daniel oferia prou viaranys per fer-la possible.
Fa un parell de dissabtes, enmig de la pluja, vam fer la prèvia: una volta circular des de la placeta del Monestir fins a la plaça de les Sardanes, passant per Cal Rajoler, el mas Miralles i la font del Ferro, amb un petit desviament per pujar fins al mirador de Can Garcia. Aquest era el passeig que vaig proposar a la Neus i a les seves dues companyes, la Lucía (filla de Burgos) i la Marta, que anaven calculant si el temps i la ruta eren els adequats.
Així, doncs, dimecres passat, una trentena d’estudiants de diferents facultats de la UdG van pujar des de Girona fins a Sant Daniel i, amb un matí esplèndid, van seguir l’itinerari marcat. De tant en tant ens aturàvem i jo aprofitava per fer algun petit comentari sobre el paisatge que els envoltava. Durant la ruta els sentia parlar amb un cert sentiment de nostàlgia pels propis anys universitaris. Els accents eren diversos perquè diferents eren els orígens de tots aquells joves. S’hi barrejava el català empordanès d’una xicota de Borrassà amb el parlar salat d’uns al·lots menorquins; també es parlava en castellà i en àrab.
Asseguts a la font del Ferro, van participar en una petita activitat de reflexió, el “joc de la vida”, i se’ls va invitar a pensar en tots aquells factors familiars, socials i acadèmics que s’interrelacionen i que els fan créixer saludablement com a persones. Dalt del mirador de Can Garcia, la visibilitat ens va permetre albirar la cinglera del Far i altres indrets que a nosaltres ens són ben familiars, però que, vistos amb ulls forans, encara se’t presenten més bells.
Va ser tot un privilegi compartir amb aquells estudiants la seva vitalitat, la il·lusió amb què afronten el futur i la importància que donen a una bona formació universitària. Cal aplaudir la seva iniciativa. I, des d’un raconet de la vall, els felicitem i els desitgem molta sort amb les futures activitats de l’associació.