Metges en lluita, ja tocava

“Són responsables i ja sabran el que han de fer”, diu Carmen Cabezas referint-se a la convocatòria de vaga dels facultatius a finals de gener. Cabezas, com el conseller actual i el que el va precedir, són metges, han exercit i saben de sobres el pa que s’hi dona. Que la responsabilitat de la qual parla la secretària de salut s’ha girat en contra del servei. Que la vaga arriba tard, vaja. Són tan responsables que han tingut raons de pes per plantejar-la fa molts anys i no ho han fet. No cal fer cap vaticini, amb l’estadística de conflictivitat laboral dels col·lectius dels serveis públics n’hi ha prou per constatar quines vagues convoquen uns i altres. Si el llindar de la paciència amb les retallades del 2010 hagués estat el mateix que en els altres col·lectius, m’atreveixo a pronosticar que les llistes d’espera no serien les que són perquè s’hauria contractat el que correspon a una població que creix i que s’envelleix, que els MIR de primer any cobrarien més dels 1.000 i pocs euros nets al mes (i si en vols més, a fer guàrdies) i que l’opció de marxar a fora atrets per millors condicions retributives i sobretot laborals seria molt minoritària entre els facultatius. Per això l’apel·lació a la responsabilitat que fa Cabezas em sembla fora de lloc. No es fa vaga perquè si avui a l’usuari li donen cita a 40 dies, en serien 50. No es fa vaga perquè les, 20?, 30?, 40? visites diàries d’un metge no s’esfumaran sinó que passaran a ser més càrrega de feina. Es tracta de la salut de la població i davant això no se surt del pas amb serveis mínims que escombrin o atenguin la mainada.

El millor de la vaga és que s’ha convocat responsablement, amb dos mesos d’antelació. Marge més que suficient perquè, més enllà del conseller, sigui el govern –en aquest cas, el president Aragonès i la consellera d’Economia Natàlia Mas– qui agafi el bou per les banyes i prengui decisions que obrin un nou paradigma en la salut catalana.