De reüll
La reculada del català
Un dels escenaris on més sorprèn que el català també hagi reculat és, ni més ni menys, que el Parlament, el de Catalunya. Les últimes notícies indiquen que un 30% de les intervencions ja són en castellà. I és que, a més a més de les intervencions sempre en castellà dels diputats de Vox i Ciutadans, darrerament també hi cal sumar les intervencions de la resta de diputats que fan servir el castellà com a llengua vehicular en les comissions legislatives o d’estudi quan els compareixents no entenen el català. La traducció pràcticament no apareix a la cambra i en un món globalitzat, amb facilitat d’interconnexions, les primeres conseqüències són l’afebliment de la llengua minoritzada i la imposició de la majoritària perquè, ja saben la dita que circula: “Així ens entenem tots” i “Per respecte al convidat que no entén el català parlaré en castellà.” Frases que es van sentir en l’última comissió de racisme institucional. Els diputats, a excepció només d’un, van optar per fer del castellà la llengua vehicular de la comissió perquè dues compareixents venien d’altres indrets del territori espanyol. Els diputats i la classe política com a referents haurien d’estar obligats a promoure l’ús del català, sobretot en la situació en què estem perquè si no ho fan ells, qui ho farà?