L’agenda impossible

Les aturades del sector sanitari, educatiu i del taxi –la de lletrats judicials es diluirà en la lentitud de la justícia– marquen la setmana. Pel daltabaix que implica per a les famílies l’alteració de la normalitat docent o sanitària, i pel percentatge del pressupost de la Generalitat que impliquen Salut i Educació, els dos grans àmbits de despesa. Qualsevol desbloqueig passa per l’aprovació d’un pressupost que cada cop té més improbable l’aplicació durant el primer trimestre i que ja pren caire de comèdia, amb el PSC exigint executar obres a la B-40 per creure’s la comissió d’estudi que en proposa el govern i ERC desqualificant la rebaixa de l’IVA alimentari de Sánchez. És com quadrar una agenda impossible. Com la dels metges, que no donen l’abast per la falta de recursos humans i econòmics, i els esdevé impossible complir el calendari de visites o diagnosi que se’ls demana. Més i tot quan d’aquí a uns anys es jubilaran 9.000 facultatius. El conseller Balcells va admetre que tenien bona part de raó, en un primer pas per desbloquejar el conflicte. Els mestres es queixen de la sobrecàrrega de treball, la inestabilitat dels interins i la manca d’acord en l’avançament del calendari. En aquest cas, Gonzàlez-Cambray i la seva tibantor amb els sindicats agreuja el conflicte. El sistema ja se’n ressent, perquè baixa el nivell de català, castellà, matemàtiques i anglès al final de primària i de secundària. La falsa proclama d’Ensenyament que s’havia aturat el 25% de castellà i altres enganxades amb els docents enquisten l’enfrontament.

Però metges i mestres han entomat retallades i pandèmia sense dimitir ni “fer un Collboni”. Segueixen amb el que hi ha, en vaga o negociant, però no s’exclouran d’una sanitat o d’una educació de la qual formen part. Collboni o la negociació del pressupost mostren que alguns partits ja només tenen al cap el calendari electoral, i mirar de promoure’s o debilitar l’adversari, un càlcul que tampoc no va preveure el govern en donar els comptes per aprovats abans d’hora.