opinió
Per molts anys, nyerra!
Per tarannà i per convicció, l’Elisabet en sap molt, de posar vida als anys
Si bé és cert que el lloc de naixença no determina necessàriament ni la nostra vida ni la nostra personalitat, també és cert que a molts de nosaltres les condiciona. A casa estem ben orgullosos de les nostres arrels garrotxines. És un orgull que combinem amb el sentiment de sentir-nos privilegiats formant part d’un paisatge tan estimat com és la vall de Sant Daniel, d’on som fills per part de pare.
La mare era nascuda a les Planes d’Hostoles, filla d’un nyerro i d’una pescallunes. Els planencs s’autodenominen nyerros. Se’n donen raons diverses que aquí seria llarg d’explicar. Però també són coneguts pel seu protagonisme en el conflicte remença i la guerra civil catalana, període durant el qual Verntallat dirigí la host remença des del castell d’Hostoles. Parlem d’una gent de pagès que se sentia seva la terra que treballava i que, per això mateix, també la volia seva. És un sentiment que encara ens dura.
Ja no tenim parents a la vall del riu Brugent, però sí una bona amiga: l’Elisabet, que just avui fa anys. No us diré quants, malgrat saber que a ella no li faria res. Són prou per gaudir d’una bona dosi d’experiència i saviesa, i encara molt pocs tenint present tot el que ens queda per gaudir. Fet i fet, a diferència de moltes altres persones, el que pensa l’Elisabet sobre el tema coincideix amb el que li havíem sentit dir al mestre Raimon Panikkar: “Com més anys faig, més vida tinc.” I també li escau el que diu una cançó de Ricardo Arjona: “No le quite años a su vida. Póngale vida a los años, que es mejor.”
Per tarannà i per convicció, l’Elisabet en sap molt, de posar vida als anys. Sap contagiar la seva alegria als qui l’envolten, sobretot als seus alumnes. Té un do especial que la fa connectar amb l’alumnat més singular del centre on treballa. Aquest do és la barreja ideal entre paciència, intuïció, mà esquerra i vocació, que fan de la seva tasca una de les més importants dins d’una escola. Ho saben els companys, i també les famílies i els mateixos infants. Així doncs, avui ens plau felicitar la nostra amiga Elisabet. Per tot el viscut fins ara i per tot el que encara ens queda per viure; per les trobades i infusions que compartim amb la Pilar; pels nostres reptes i per les nostres il·lusions; per tot plegat... Per molts anys, nyerra!
