opinió
L’escola que ressorgeix del foc
Un dinar, un partit, una trobada al parc. Tot va servir per no deixar sols els alumnes
El dia 1 de març, de matinada, un foc va assolar l’Escola Tècnica Girona (ETG), a l’entrada sud de la ciutat. “Des del primer minut, tot i el xoc, el més important va ser l’estat d’ànim dels alumnes. Havien de saber que no perdrien el curs”, explica, encara emocionat, el director de l’escola, Jordi Moncanut.
No deixar-los sols. Aquesta va ser la consigna. Parlem de nois que, amb dotze i tretze anys, ja van haver d’aprendre –a causa d’una pandèmia– què significa quedar aïllat a casa i fer classe des d’un ordinador. Ara, a l’ETG, alguns d’ells són a punt d’acabar un curs que els pot portar a la universitat. I d’altres, que no havien trobat el camí a ESO, n’estan descobrint un altre que els retorna al món dels estudis. Moncanut assenyala orgullós el fet que molts d’aquests joves van anar, l’endemà de l’incendi, fins a l’escola i van ajudar a treure mobles o a fer neteja.
Així, per a l’equip directriu, limitar-se a tornar al sistema telemàtic no va ser mai cap opció. Calia buscar idees i no trencar el contacte humà. Es va convocar un dinar per a uns, un partit per a uns altres o una trobada en un parc. Tot el que calgués per aconseguir que els estudiants no perdessin el seu món de referència. I, a més, d’una manera o una altra, no es va deixar de fer classe.
En paral·lel, es van anar analitzant totes les possibilitats per trobar noves aules. Des d’un local cedit pel Consell Comarcal –l’escola està agraïda a l’Ajuntament i altres institucions– es van anar dissenyant les estratègies. Ara, quan han passat gairebé dos mesos, les solucions van prenent forma i ja es disposa d’una nau industrial que s’està arranjant per als alumnes d’automoció. I els de business han estat instal·lats en un gran local que hi ha al carrer Migdia, prop de l’antiga escola, on s’ha pogut instal·lar una recepció. Durant aquestes setmanes, el funcionament del dia de demà s’ha decidit la tarda anterior i s’ha enviat un correu a les famílies, les quals, assegura admirat Moncanut, han estat a l’altura de les circumstàncies.
L’empresa familiar iniciada fa trenta anys pel pare d’en Jordi va trobant la manera de ressorgir de les cendres. Preguntat per l’any vinent, el director respon: “El més important és com fer el curs demà. Diuen que a l’escola hi podrem tornar al febrer. Però ja ens ho trobarem. Avui l’important són les classes de demà”, insisteix.
