Festa del descans
Avui, Primer de Maig, se celebra la festa internacional del treball. La iniciativa es prengué en la darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a París el juliol del 1889, i es va triar l’1 de maig en record dels obrers de Chicago que, tres anys abans, havien estat condemnats a mort per haver participat en uns actes reivindicatius. Els detalls són més complexos i aquestes poques línies de cap manera podran fer justícia a tot el moviment obrer que, des del segle XIX, ha maldat per aconseguir unes condicions laborals dignes per a tothom. Encara queda molt camí per recórrer. Malgrat que el nom oficial fa referència al treball i al treballador, avui per a molts és un dia de descans. I descansats resten aquells que, després de molts anys, veuen premiat el seu esforç amb una jubilació més que merescuda. Penso ara mateix en dues d’aquestes persones que, a hores d’ara, es troben “feliçment jubilades”. Són l’Enric i en Josep M. Fa poc vam celebrar el seu comiat laboral. Però hi ha bons costums que no es perden amb la jubilació. Per això, ens continuem retrobant cada dijous al voltant de la nostra taula de sempre a La Pansa de Sant Feliu, prop de l’escola on han treballat tants i tants anys. Només calia llegir els comentaris que els companys vam deixar escrits en els llibres de dedicatòries per veure l’estimació que sentim per ells. L’Enric representa la cara amable que tot centre escolar ha de tenir només d’obrir la porta. A les seves mans, qualsevol gestió, encàrrec o problema arribava a bon port. Els alumnes sabien que l’expressió “ves amb l’Enric” era la frase màgica que resolia tot imprevist. I d’en Josep M. puc dir que he gaudit del seu “mestratge”, és a dir, de la capacitat d’esdevenir mestre de mestres. La seva experiència professional et permet treure lliçons de qualsevol situació. Quan penses en ells dos t’adones que la jubilació és això: deixar de treballar per continuar vivint d’una altra manera, gaudint del temps sense la tirania del rellotge, gestionar l’agenda amb més llibertat i tot, si pot ser, sense perdre aquelles amistats que has anat conreant al llarg de la teva vida. Avui, dia dels treballadors, ens cal agrair la feina de totes aquelles persones que han fet i fan possible un món laboral més digne i un ambient de treball més amable.
