Chat GPT, el desafiament a la docència

Tant estrès per haver de començar una setmana abans el curs, tanta bilis dirigida al dimoni escuat Cambray, tanta distracció amb les retallades no revertides i els canvis de currículum i no s’adonen que el cavall de Troia acaba d’entrar ben endins del sistema i amenaça de trinxar-ho tot com no ho fan senglars, cabirols i conills junts amb els sembrats. Se’n diu intel·ligència artificial i, en lloc dels esgarips dels sindicats de docents, el silenci és estrident. El Chat GPT i aplicacions similars que vindran demanen una resposta immediata i precisa. Tan global és l’amenaça que la comunitat científica implora una moratòria de sis mesos mentre intenta establir limits perquè l’univers Matrix continuï restringit a les pel·lícules. Però l’impacte en l’ensenyament és immediat i és on primer cal articular respostes.

On és la comunitat docent ara que sí que s’hi juga la feina, ara que trontollen tots els models d’adquisició de coneixement i la seva verificació coneguts? No tenen cap proposta i ho fien tot a un conseller que consideren un antagonista? Ens ho juguem tot, la docència, la funció educativa i la competència professional. Si avui Chat GPT suplanta de manera convincent un estudiant de batxillerat, res no impedeix que quan millori l’entrenament sigui capaç de millorar el nivell de coneixement dels estudiants de grau, dels graduats, dels professors, dels doctors...

Apunto un remei poc original, retro (que hi farem) però efectiu: retorn als orígens. Per verificar el coneixement, adeu a l’avaluació continuada –que podria ser continuadament fraudulenta– i pas a l’antic examen escrit –oral, si convé– sense cap ajuda tecnològica a l’aula. Tot per evitar els riscos que aquest rincóndelvago postmodern ens enganyi sense poder-hi fer res. I per validar les competències sobre el terreny, res com les pràctiques en un entorn laboral real. Ara en diem FP dual, però són els aprenents de tota la vida.