De laboratori a museu

Una vegada li varen preguntar a Manuel Vázquez Montalbán si coneixia un restaurant que es deia El Bulli i l’escriptor i gastrònom, en to irònic, va contestar que no coneixia cap restaurant amb aquell nom, però que sí que coneixia un laboratori que es deia així. A part de la ironia, Montalbán sempre va qualificar El Bulli com a cuina de laboratori o cuina d’investigació, malgrat que amb els anys es va anar apropant a aquell experiment de Ferran Adrià, fins al punt que cada mes d’agost apareixia a la cala Montjoi amb la seva barqueta per passar una estona a El Bulli. La relació de Montalbán amb el restaurant va ser tan intensa que la família de l’escriptor va acabar escampant les seves cendres a cala Montjoi. L’idil·li es va trencar el 2003 amb la mort de Montalbán i posteriorment amb el tancament definitiu d’El Bulli, el 2011. Aquell laboratori ara obre de nou les portes en forma de museu, que difícilment seria explicable si només hagués estat un restaurant, perquè quin sentit tindria passejar-se per una cuina buida o per una sala empolsegada si al darrere no hi hagués quelcom més. El Bulli va ser un espectacle, no un restaurant, i possiblement això és el que fa possible la seva resurrecció en forma de museu, encara que serà un museu un pèl car; entre el pàrquing i l’entrada el preu final serà de 47 euros, preu que ja ha provocat algun comentari sobre si no valdria la pena haver inclòs algun tastet. Adrià ja ha respost a aquestes crítiques dient: “El nostre lema serà menjar coneixement, és una metàfora per explicar el que la gent es trobarà a ElBulli1846.” És a dir, res no haurà canviat entre aquelles esterificacions, aquelles escumes o les desconstruccions que feien dubtar si alguna vegada s’anava a menjar a El Bulli, i la nova realitat, on ho veuràs però no ho tastaràs. La iniciativa pot provocar el col·lapse en molt poc temps, donat que el museu només obrirà del 17 de juny al 16 de setembre, amb només una capacitat per a 200 persones al dia. No és difícil preveure esperes llarguíssimes, com ja sol passar amb les iniciatives de l’alta gastronomia, en què la ximpleria de voler tastar o de veure quelcom teòricament especial fa que la gent es vegi obligada a reservar amb un any d’antelació. No ho dubtin, segur que El Bulli1846 tornarà a ser un espectacle com tot el que ha envoltat sempre Ferran Adrià.