Això al poble no li agradarà
Sense creació artística no hi ha exhibició. I sense suport a la creació serà molt més difícil que tinguem exhibició. Així de senzill i simple, i que complicat que ens ho fa a vegades l’administració pública. Una de les funcions dels teatres i equipaments públics del país és l’acompanyament a la creació. La fórmula ja està inventada: residències tècniques, residències artístiques, assajos oberts amb públic… Només cal que arribar aquí no signifiqui un dur i tortuós camí burocràtic. El festival Això al poble no li agradarà, que ha unit nou municipis gironins de l’1 al 4 de juny, és això. Una edició zero d’un festival d’arts vives que vol acompanyar, visibilitzar i fer accessibles a tothom companyies que actualment estan treballant a comarques gironines. Nou municipis. La Jonquera, Figueres, Olot, Banyoles, Porqueres, Celrà, Mieres, Girona i Lloret, més l’Espai Nyamnyam, L’animal a l’esquena, el Canal de Salt i el Centre d’Art Contemporani, el Bòlit de Girona. El nom del festival neix com una provocació. “Això al poble no li agradarà” és la típica reflexió que molts equipaments es fan abans de programar un espectacle de creació contemporània per al gran públic. I aquest festival ha nascut per reivindicar que sí, que al poble sí li agradarà, i a més té dret a gaudir de propostes culturals excepcionals. Per fi una proposta disruptiva!, em deia una amiga de Lloret després de presentar-se el festival. Doncs crec que és la feina que ens toca fer actualment als espais públics: exhibir, acompanyar, dispersar, descentralitzar. Per això convido a descobrir aquest festival. De dalt a baix o en algun dels llocs on es desenvoluparà de les comarques del nord-est, com li agrada dir a la Tena d’Olot. I a la vegada, potenciar la xarxa d’equipaments i municipis del nostre territori amb unes programadores amb les quals teixir complicitats és fàcil i engrescador. Comença, doncs, aquest festival, que no té un centre sinó múltiples i diversos centres, i amb una clara voluntat d’expandir-se. Un sistema col·laboratiu que multiplica exponencialment les possibilitats d’un sol teatre o d’un centre de creació. És la força de nou municipis per acostar i fer accessible a tothom espectacles de creació contemporània.
