Amics de la Unesco: plantant llavors
Veient l’interès i l’esforç d’aquells menuts artistes pren sentit l’organització d’actes com aquest
Dilluns va tenir lloc a la Casa de Cultura l’acte de lliurament de premis del concurs artístic i literari organitzat pels Amics de la Unesco a Girona. La feina que està fent aquesta associació per a la conservació i la divulgació del patrimoni és admirable. Saben molt bé que amb concursos com aquest es posa la llavor on cal posar-la: a les escoles. Aquest any s’havien presentat cinc-cents treballs entre totes les modalitats i, d’aquests, quatre-cents quinze optaven a un premi. Com va subratllar d’inici la presidenta, M. Dolors Reig, el tema d’enguany era complex i difícil, però del tot escaient. Es tractava de recordar el 50è aniversari de la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural de la Unesco. Calia que els participants reflectissin el tema de forma plàstica i visual en les modalitats de dibuix, exlibris, fotos, postals, auques o vídeos per a les xarxes socials (nova modalitat); o bé que ho fessin des de la creativitat literària en les categories de narracions i articles inèdits. En els parlaments es va felicitar els mestres i professors per haver sabut esperonar el seu alumnat en aquesta tasca. L’aula magna s’omplí amb els premiats i les seves famílies. Entre ells hi havia la Coral, la filla de la Isabel i en Carles. No és el primer premi que guanya i, ben segur, tampoc serà el darrer. Li agrada escriure. És l’avantatge de tenir l’exemple a casa. Ho destacava també Lluís Lucero, portaveu del jurat que premià els exlibris: no tothom sap què són, però n’hi continuarà havent mentre hi hagi persones que estimin els llibres. Formar part del jurat en concursos amb contingut cultural genera una certa responsabilitat. Com va destacar Mateu Ciurana sempre et pot passar per alt premiar l’obra d’un futur geni. En aquest sentit, se’ns ha girat feina. I és que la intel·ligència artificial escriu molt bé. Per això, en Mateu recomanava als petits autors presents a la sala que no deixessin mai d’escriure amb el cor. D’altra banda, tenia raó Mariona Ventura quan va exposar el veredicte en la modalitat de postals. Veient l’interès, l’esforç i l’aplicació d’aquells menuts artistes pren sentit l’organització d’actes com aquest. Promocionar la sensibilitat cultural entre els més joves pot ser un dels principals motors del progrés humà.
