Els equilibris impossibles de Prodi

Entre avui i demà el primer ministre italià es juga la permanència en el poder... i alguna cosa més. El govern de Romano Prodi se sosté per una fràgil coalició que inclou des d’excomunistes fins a democristians. Sense un partit de referència i amb un líder qüestionat des de les seves pròpies files, el govern italià sembla tenir les hores comptades. Avui la cambra baixa ha de votar una moció de confiança, que Prodi pot guanyar tot i la deserció dels 14 diputats del partit del ministre de Justícia dimitit, Clemente Mastella. Però a l’examen de demà al Senat és molt probable que Prodi no se’n surti. Sense majoria i amb un líder a l’ombra, designat per substituir-lo, el primer ministre haurà de començar a pensar en la retirada.

La successió de Prodi podria passar, primer, per un govern provisional que aprovés la imprescindible reforma electoral i, al cap de poc, es convocarien uns nous comicis en què concorreria, com a candidat de l’esquerra, el líder del Partit Demòcrata, Walter Veltroni. A la dreta, el candidat tornaria a ser Silvio Berlusconi. Així ho va confirmar el líder de l’Aliança Nacional, Gianfranco Fini, al corresponsal de l’AVUI a Roma. Aquest seria un escenari que deixaria fora Romano Prodi. Per això la lluita de les properes 48 hores és vital per a la seva supervivència política. En el poc més d’un any que porta al capdavant del govern ja ha patit un mínim de dues revoltes internes, fins ara protagonitzades per excomunistes descontents amb la política exterior de l’executiu Prodi.

No és una bona notícia la inestabilitat que viu la política italiana. No ho és per als mateixos italians, però tampoc per a la Unió Europea. Entre la megalomania de Silvio Berlusconi i l’immobilisme a què s’ha vist abocat Romano Prodi en els seus dos períodes de govern, el fet és que Itàlia no ha estat capaç de dur a terme les reformes institucionals i econòmiques que necessita. El sistema proporcional de representació ha convertit la política italiana en impotent per fer front als desafiaments heretats de la generació anterior. Encara cueja la inexistent política de reconversió industrial, mentre l’antiga potència europea va perdent posicions en el rànquing de les principals economies del planeta.