Tebas, Messi, Mirotic i les teranyines

És com quan et dius Laura Borràs i ets una autoritat indepe, que si tens una brossa sota l’estora l’escarment esdevé acarnissament. Tot s’hi val –i més que s’hi valdrà– en l’espiral de revenja impune contra tot català dissident. Javier Tebas, el màxim executiu de la lliga de futbol professional, és un dels braços executors, amb tanta potència com un jutge. La seva obstinació amb Laporta –indepe, és clar– no té límits. Ha sentit una crida del més enllà que li demana que no pari fins a convèncer els socis del Barça que amb aquest president mai no se’n sortiran. I en cos i ànima s’hi dedica.

Exemple: Leo Messi. No parlem de futbol sinó de fer sostenible el club. Per al compte d’explotació, la tornada de l’argentí hauria estat beneficiosa i hauria compensat amb escreix els seus costos salarials. Messi era la palanca d’aquest estiu i Tebas l’ha desmuntat marejant la perdiu amb el vistiplau al pla de viabilitat del Barça fins que l’argentí, que sap que Tebas odia tant Laporta i el Barça com fa dos estius, ho ha deixat estar abans d’arriscar-se a un nou disgust o a carregar sobre la seva consciència retallades radicals en contractes vigents. La regla que esgrimeix Tebas està pensada per evitar fugides endavant. No era aquest el cas, però el simpatitzant de Vox que exerceix de CEO dels clubs està tan segur de quina és la seva missió a la Terra que prefereix deixar passar un actiu que apujaria el valor del seu producte abans de córrer el risc de donar aire al Barça i a Laporta.

Que d’aire, el Barça, en necessita. Aire, que vol dir calaix. Mirotic marxa perquè cobra molt (11 milions), més que tot l’equip femení de futbol, i amb ell no s’ha pogut guanyar l’Eurolliga mentre que les futbolistes sumen títols i la seva explotació no genera pèrdues, al contrari. Això sí, amb uns salaris que són tots inferiors al sou mínim que cobra un jugador de la lliga de Tebas. Però aquest és un altre debat.