Confiança

“Si investir Sánchez significa no defensar Catalunya, no ho farem.” “Estem en l’escenari que no se’l pot investir. Ha mentit a tothom.” “Només investirem Sánchez si posa data i pregunta al referèndum.” Les afirmacions anteriors corresponen a alguns dels candidats que es presenten a les eleccions espanyoles. No hem posat el nom ni el partit, però es poden deduir fàcilment. Tampoc hem volgut recuperar exemples en què els mateixos polítics han fet promeses que han acabat incomplint. Qui no recorda el diputat que va assegurar “En 18 mesos deixaré el meu escó per retornar a la República Catalana”? Encara el manté. O el regidor que va prometre “No participarem en cap triangulació amb el PP”? Hi va participar. O el dirigent que va afirmar “No pactarem amb els que van avalar el 155”? Hi va pactar. Nikita Khrusxov, el líder de l’antiga Unió Soviètica, deia que “tots els polítics són iguals: prometen construir un pont fins i tot on no hi ha riu”. Segur que exagerava. No tots són iguals, com tampoc ho són els fusters o els jugadors de criquet. Però, en termes generals, es fa difícil confiar-hi. I sense confiança no es poden establir complicitats.