Amunt i avall pel carrer Nou
La pandèmia i el comerç en línia han passat una gran factura al món del petit comerç
Hi va haver un temps en què no hi havia família de Sant Daniel que no tingués algú treballant a la Grober o a la Torres de Sarrià. O bé, com a casa, a totes dues. A partir dels anys setanta, la Grober es va traslladar a Bescanó. Tota la zona que va del carrer Nou al Mercadal va canviar la seva fisonomia. Hi pensava ara fa pocs dies quan, per qüestions ben banals, em vaig haver de passar una bona estona passejant per l’antic carrer del Progrés, que era el nom que tenia l’actual carrer Nou. El meu pobre mòbil se m’ha quedat petit (una forma subtil de dir que, per qüestions de feina, necessito una eina un xic més sofisticada). Vaig anar a la meva companyia i em van aconsellar que, si no volia fer jo el trasllat de dades, me n’anés a un establiment determinat del carrer Nou. La botiga en qüestió és com una galeria de gadgets per a la telefonia mòbil. Hi ha un parell de joves que van mostrar-me un gran respecte, tenint present que em vaig presentar com algú procedent del juràssic, un xic negada per a tot el que fa referència a les noves tecnologies. Em van dir que en tindrien per un parell d’hores. No volia allunyar-me’n gaire i pensava que el temps passaria de pressa passejant amunt i avall pel carrer Nou. Vaig fer un te on abans hi havia hagut una de les entrades a la Grober, i posteriorment una sucursal bancària. Amb un punt de recança, em mirava el lloc on hi havia hagut Cal Rei. Amb certa tristesa veia el local on es trobava Can Prat. Durant algun temps les tres dependentes que hi treballaven eren cosines meves. Hi ha hagut força canvis en pocs anys. En alguns casos, la pèrdua de determinats establiments ha estat trista i sentida per part de molts gironins. La pandèmia i el comerç en línia han passat una gran factura al món del petit comerç. Vaig deixar la nostàlgia de banda just a l’altura de la galeria El Claustre. La vista se me’n va anar a dos quadres del pintor Joan Mateu. Vaig entrar per contemplar-los millor i, aleshores, se’m va atansar el senyor Miquel Mascort. Quina bona estona de conversa! Vam parlar d’art i del món de les galeries, de gastronomia i, com no podia ser d’altra manera, del Girona FC i de com ho viu la ciutat. Per cert, una de les primeres accions que he fet amb el nou mòbil a la mà és baixar-me l’aplicació del Girona. El somni continua. En parlarem.
