Canvis en l’agenda política

Les darreres setmanes, malgrat que la llei de l’amnistia encara té molt recorregut polític i jurídic, altres temes han aflorat en el centre del debat públic. La pagesia ha dit prou i ha protagonitzat diferents tractorades i talls de protesta. Les seves principals reivindicacions no són noves, de fet, s’arrosseguen des de fa massa dècades. N’estan farts, d’un excés de burocràcia que els obliga, de vegades, a omplir papers i papers sense sentit; els ofega la importació de productes de països de fora de la Unió Europa; els preus no s’ajusten a les seves hores de dedicació i inversió; la gestió de la sequera tampoc no s’adequa a les necessitats que poden tenir els camps o els ramats; i el futur per als més joves és, certament, poc esperançador. Amb aquest panorama, i tenint en compte que d’ells depèn la fortalesa d’un motor econòmic i social essencial com és el sector primari, el crit d’atenció és imprescindible.

Per això, i sabent que aquestes demandes no són noves, no s’entén que l’administració pública respongui a tot dient que buscaran solucions, dialogaran amb tots els actors i s’esforçaran per resoldre algunes peticions. Però que han estat fent fins ara? Calia que els pagesos, esgotats i fastiguejats, bloquegessin la Diagonal de Barcelona, el Port de Tarragona o vies com l’AP-7 perquè algú els escoltés? Si no hi ha una gran pressió al carrer ningú no és capaç de reaccionar? Repeteixo, aquest clam és etern. I segur que alguns canvis han d’arribar de les institucions europees, però el govern espanyol i el català també tenen competències en aquesta matèria. Per tant, és qüestió, com sempre, de voluntat política. De la capacitat de cada executiu per promoure determinades estratègies que ajudin, com a mínim, a dissuadir alguns dels problemes. El contacte més directe i proper que té un pagès amb l’administració és, justament, amb l’oficina que té el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a cada comarca. Perquè tots els esglaons han de funcionar si volem que la cadena avanci ben engreixada. I sé que algunes d’aquestes oficines funcionen i són capaces de respondre a les necessitats dels pagesos, però cal assegurar-se que sempre sigui així perquè l’engranatge no se’n ressenti.

Els pagesos han aconseguit situar-se en el centre del debat polític, a més amb la complicitat de la majoria de l’opinió pública, que considera legítimes i necessàries les seves protestes. Ni els estira-i-arronsa per la llei d’amnistia, ni les declaracions de molts partits per les eleccions gallegues han evitat que altres temes aflorin. Un símptoma que mostra com les preocupacions de la ciutadania no sempre concorden amb les que els actors polítics volen situar en el centre. El procés català, malgrat que queden molts detalls per resoldre –amb causes judicials obertes– continua tenint un pes però no és tan significatiu com cinc anys enrere. L’accés a l’habitatge, la pujada dels tipus d’interès de les hipoteques, les dificultats dels autònoms o les petites i mitjanes empreses per temptejar totes les ensopegades, els nefastos resultats educatius de l’informe PISA i un llarg etcètera ens demostra que hi ha altres debats que necessiten ser atesos. Perquè no poden esperar, perquè seguir ignorant-los pot tenir conseqüències incontrolables, perquè si no es plantegen polítiques clares i s’executen amb certa celeritat, pot ser que ja sigui massa tard.

A més a més, tenim uns comicis europeus i uns de catalans a la cantonada i alguns partits, principalment aquells que ja estan en el govern, utilitzaran una gran cantarella: “Ens cal un altre mandat per desplegar algunes de les polítiques iniciades.” I els que es troben a l’oposició replicaran: “És necessari un canvi. Nosaltres proposem la solució.” No cal que el comptador electoral es posi a zero perquè es defineixin algunes estratègies o perquè un debat prengui protagonisme polític i públic. Si la política sàpigues avançar-se, preveure escenaris, anticipar-se, segur que això acceleraria alguns processos i s’evitaria que algunes dificultats esdevinguessin grans incendis. Però, per aconseguir-ho, cal planificació i sembla que vivim en l’era política de la improvisació, de la reacció ràpida i a cop de piulada quan un problema crema, quan un sector es manifesta, quan un informe ens adverteix d’uns resultats catastròfics.

de Solucions, n’hi ha, però cal que els actors que vulguin aplicar-les siguin capaços, també, d’ordenar, organitzar i executar amb prou diligència. El conegut “vuelva usted mañana” de Larra només es pot substituir per la via de la demostració diària, del treball eficient.