Qui ha de fer habitatge social

Ara que estem d’eleccions potser és l’hora de parlar de coses serioses. Què li sembla si parlem de l’habitatge? Perquè ja me n’estic cansant de veure com tots fugen d’estudi. Hi ha un problema real, els preus de compra o de lloguer. Són alts. Entesos. I, diuen, són alts per culpa dels promotors que no abaixen els preus, dels propietaris que apugen els lloguers, dels bancs que no volen malvendre, dels turistes que ocupen les poques places que hi hauria al mercat. N’hi ha tants, de culpables! I les solucions es busquen a partir d’aquestes dades. Que els promotors facin pisos més barats, que els bancs i els grans tenidors lloguin a baix preu, que els propietaris no apugin els lloguers, que no es lloguin habitatges als turistes. Curiosament, malgrat tants esforços, cada any el problema és més greu. Sembla mentida!

Ara, pregunto jo, quina administració de les que cobren els impostos dels habitatges, n’està fent de caràcter social? On són les ofertes municipal, nacional, estatal? Sí, l’Ajuntament té un petit estoc de pisos de lloguer social, en col·laboració amb particulars. Entesos. Però no pot resoldre el problema.

Mireu, recordo, de memòria, el grup Mazo Mendo, a la pujada de Montjuïc; les cases barates, de Sant Narcís; el grup Germans Sàbat, a tocar de Sant Gregori; el Gerona para Gerona, a Montilivi; Vila-roja i, més tard, la Font de la Pólvora, més enllà del cementiri; les cases de la Creueta... Alguna actuació més que no recordo. Tot això, i em sap greu haver-ho de dir, en temps de la dictadura. I no podem deixar de citar la immensa obra que va fer en Francesc Ferrer des del Patronat. Es fa ara res que s’hi vulgui assemblar?

Em penso que no. Ni els bancs, ni els promotors, ni els propietaris, ni els constructors, ni els administradors, ni els inversors no han de resoldre un problema social, que escapa completament de la seva responsabilitat. L’administració pública, la que sigui, ha d’assumir el repte. Passar la culpa als altres és la seva manera de fugir d’estudi. De tirar pilotes endavant. I esperar que corrin els altres.