Tribuna
Sense pactes no hi haurà presidència
“Els recels i les desavinences acumulades entre les forces independentistes poden arribar a superar-se o bé faran inviable qualsevol acord i possibilitaran que Illa arribi a la presidència de la Generalitat?
Aquells que habitualment seguim l’actualitat política i que l’analitzem setmana rere setmana vivim els dies i, sobretot, les nits electorals com una final de Champions. Sé que a molts no els agradarà la comparació però crec que el símil futbolístic és prou clar per entendre el que ens juguem a les urnes. Els resultats de la jornada de demà seran determinants per iniciar les negociacions que, inevitablement, caldran a partir de dilluns. Més enllà dels sondejos i les enquestes, que sembla que potser marquen tendències però amb grans marges d’interpretació, el que sí que és clar és que sense pactes no es podrà arribar a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Però després d’uns anys convulsos per a les forces independentistes, amb el sotrac que van viure després de l’1-O, de creixement de l’extrema dreta i de fortalesa dels socialistes en diferents cites electorals, el trencaclosques serà difícil d’encaixar. Els recels i les desconfiances entre Junts, Esquerra i la CUP es poden superar si hi ha en joc la presidència, per tant, si els independentistes no perden la majoria al Parlament? O les grans desavinences acumulades els darrers anys faran que sigui inviable qualsevol acord i, per tant, podrien possibilitar que Salvador Illa arribi a la plaça Sant Jaume? El que és evident és que si perden força a la cambra catalana els partits independentistes hauran d’estudiar com segueixen negociant a Madrid. De la mateixa manera que el PP, que sembla que podria guanyar alguns diputats, haurà de calcular com rendibilitza aquest ascens. Si no aconsegueix esdevenir clau, per exemple per als socialistes catalans, serà difícil demostrar la seva transcendència o influència en determinades línies polítiques. Evidentment, davant d’aquest gran ventall de resultats possibles, el que demà serà rellevant analitzar és què passa amb Ciutadans, els Comuns, Vox o Aliança Catalana. Perquè malgrat haver tingut tots la sensació d’haver viscut una campanya electoral eterna, hi ha qüestions de fons en què totes les forces han preferit passar de puntetes.
Més enllà de grans titulars, de retrets entre uns líders i uns altres i, fins i tot, de declaracions pujades de to, no sempre s’argumenten i exposen els programes electorals amb detalls i concrecions. Segur que molts demà aniran a votar sense saber, del cert, què pensa una determinada força política sobre grans problemes de país com poden ser l’educació, la sanitat, la pagesia, les infraestructures, la immigració o l’habitatge. Potser s’hauran quedat amb alguna idea, extreta d’un debat electoral o d’una piulada, però desconeixen les solucions que proposa cada partit. I, tot i així, aquestes persones aniran a votar. Perquè cal també tenir en compte el percentatge d’abstencionistes, aquells que critiquen la classe política i ja no fan el pas de dipositar un paper en una urna. I malgrat que aquesta decisió sigui del tot respectable, a mi em costa molt d’entendre que aquells que defensen la democràcia no exerceixin el seu dret de vot cada vegada que hi ha la possibilitat de fer-ho. Per molt desencantat que estiguis amb la classe dirigent o amb les contradiccions de la política, la participació ciutadana és essencial per defensar tot tipus de propostes.
Per tant, demà serà un dia ple de nervis en algunes seus electorals, d’emocions contingudes en altres i, també, de frustracions i decepcions. Però el més important és saber llegir els resultats i emprendre, amb celeritat, les negociacions que han de permetre la formació d’un nou govern. Estancar-se en determinats focs d’artifici i bloquejar per bloquejar només ens conduirà a una nova campanya i cita a les urnes. La repetició electoral també està en joc, però crec que a ningú li convé allargar innecessàriament una situació de provisionalitat.
És necessari un lideratge i un compromís de les forces que capitanegin el proper executiu. I que, sense més dilacions, tornem a fer funcionar l’engranatge institucional i polític. Perquè, per molt que hi hagi un govern i un Parlament en funcions, hi ha qüestions que estan paralitzades a l’espera de l’arribada d’un nou president català. Alhora, malgrat la proximitat de les eleccions europees, esperem que aquesta campanya no condicioni les reunions i possibles vies d’entesa entre aquelles forces que tinguin l’opció de govern a Catalunya. Demà primera parada, veurem quines són les properes i com les anirem trampejant per arribar a la plaça Sant Jaume.