El progrés no ens esperarà

Fa unes setmanes es va presentar l’informe del 2023 de L’estat de la ciència a Catalunya, coordinat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Previ a les eleccions al Parlament i amb l’objectiu d’informar els partits polítics de la situació del sistema universitari, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) feia pública la Declaració de Calonge (Les universitats públiques, motors de transformació, progrés i benestar al servei del país). Fa poc més d’un any es van aprovar la llei de la ciència de Catalunya, la llei que reforma la llei de la ciència de l’Estat i la llei orgànica d’universitats (LOSU).

Ara la ciència té en l’àmbit polític més consideració que la que hi tenia fa uns anys. Lògic en plena economia del coneixement. Tot i que de vegades ho sembla, no és un tòpic. El coneixement és un factor de producció, part fonamental del capital intel·lectual, i així hauria de ser considerat per l’administració. També la divulgació científica ha crescut darrerament. Potser gràcies a la covid-19, més gent és conscient de la importància cabdal de la ciència i la recerca a la seva vida, i això incideix en la prioritat que li pugui conferir el món polític. La divulgació i la ciència ciutadana són eines en mans dels científics per millorar la consideració i el finançament de la recerca.

Que la innovació creix a Catalunya, no tant com voldríem, és un fet. Que hi ha innovació, sens dubte. Fa pocs dies hem conegut l’estadística sobre activitats en R+D de l’any 2022. Des de l’any 2019 la despesa en R+D interna respecte al PIB creix. Ara és l’1,79% del PIB i el 2019 era l’1,43%. Encara baix si considerem que la mitjana de la Unió Europea és del 2,24%. Cal destacar que de l’increment del 0,36% de l’indicador, el 0,27% correspon a les empreses, que ja dediquen un 1,13%. Com que no tenim grans empreses, l’augment és moderat. Hi ha moltes petites empreses que estan fent un esforç en R+D. És una bona notícia, però la transferència de la recerca al món productiu encara no és suficient. Algunes veus reclamen una nova orientació de la recerca per transferir millor a la societat i al món econòmic.

No hi ha prou transferència ni esforç inversor empresarial. La diferència de la despesa en R+D interna respecte al PIB en R+D entre Catalunya i la mitjana de la Unió Europea s’ha reduït respecte a la que hi havia el 2019, però supera la del 2009. Encara no ens hem recuperat de les retallades patides entre el 2008 i el 2016. És imprescindible que la inversió pública en recerca i innovació augmenti de manera sostinguda i que hi hagi incentius a la inversió privada per situar Catalunya al nivell de la mitjana de la Unió Europea abans del 2030. Si ens limitem a voler assolir el 2%, el diferencial creixerà, perquè els països veïns no s’aturaran a esperar-nos. Cal reforçar els centres tecnològics (Eurecat, Leitat i la Xarxa Tecnio) per transferir coneixement a les petites i mitjanes empreses i afavorir així llur competitivitat i no només evitar que caigui la productivitat, sinó aconseguir situar-la en valors similars als dels països de l’Europa del nord.

El coneixement està en les persones. És imprescindible fer un balanç del capital intel·lectual. Quina inversió fa Catalunya per formar joves ben preparats?, quants marxen i no tornen?, quants venen d’altres països a Catalunya?, quants joves amb talent marxen per manca d’oportunitats i salaris baixos i ja no poden tornar? Fa poc va haver-hi eleccions. És aviat per saber com es configurarà el govern, no només la presidència, sinó com s’estructuraran els departaments i es distribuiran competències. Des d’un punt de vista programàtic, tots els partits lloen el paper de la recerca, la innovació i, en general, la transferència de coneixement, volen retenir talent. L’experiència em fa dir que els discursos no es correlacionen ni amb l’organigrama del govern ni amb l’administració ni amb el pressupost.

El nou govern hauria de mantenir el Departament de Recerca i Universitats i reforçar la missió de transferència i innovació de les universitats i centres de recerca, potenciar els centres tecnològics i dedicar recursos a augmentar la col·laboració entre agents del sistema, la connexió pública i privada i la transferència de coneixement. A més, hauria de crear els espais i donar els estímuls per fer-ho. Empreses i administració han d’equilibrar els salaris del talent amb els de l’Europa del coneixement.