Cent anys amb el provocador Edgar Morin

No feu 100 anys. “Passeu directament als 101.” Aquesta va ser la piulada que a l’aleshores Twitter, avui X, el pensador Edgar Morin va escriure el juliol de fa tres anys. Edgar Morin, nascut Edgar Nahoum a París el 1921, és una veu, una escriptura, un món: un autèntic corcó intel·lectual que no permet treva al pensament flonjo. Edgar Morin es preocupa de tot, darrerament de la natura i de les policrisis de la humanitat, davant de les quals només veu la resistència de l’esperit. El titllen d’utòpic i d’idealista. Té una obra escrita ingent i ens adverteix des de fa dècades de l’augment de règims autoritaris, de guerres inútils i de desastres naturals. Reclama força per no sucumbir a l’odi i a la desesperança. El dia 8 de juliol és el seu aniversari (103 anys). Aquest filòsof francès, format en dret, història i geografia a la Sorbona de París, ha abraçat i ha abdicat del comunisme (partit del qual va ser expulsat a França). Morin ha trepitjat les seus més prestigioses de la recerca i la comunicació i ja ha assolit el nivell en què li dediquen congressos monogràfics on ell és l’objecte d’estudi. Va participar al reconegut Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i és articulista de Le Monde.

Des de la comunicació, Morin és un referent en la teoria de la informació, com també des de la cibernètica i la teoria de sistemes, però on ha excel·lit és en l’epistemologia de la complexitat, en la transdisciplinarietat i en la defensa dels sabers connectats en contra de la hiperespecialització. Morin, com la sociòloga Grace Davie o la pensadora Elizabeth Noëlle-Newmann, ha reflexionat sobre la necessitat de la persona de pertànyer, encaixar i sentir que forma part de la societat. Els seus interessos embolcallen la natura, la humanitat, la ciència, el pensament complex, la violència, el canvi climàtic… La professora universitària Anna Trespeuch-Berthelot veu en Morin un profeta que abans de la pandèmia ja va donar el seu diagnòstic sobre la “passivitat de les societats contemporànies davant de la crisi ambiental”, i ho atribueix a una estructura cognitiva que ha disseccionat allò humà (social i individual) de la natura biològica, i per això catàstrofes com Txernòbil o Fukushima només provoquen “emocions provisionals dins la gran hibernació”. Morin s’ha protegit davant de les ideologies i el seu pensament combatiu ho qüestiona tot. Prefereix l’adjectiu “ecològic” que “ecologista”, precisament perquè fuig de tota etiqueta militant. Una de les crítiques que es fan al resistent i centenari Morin és que defensa una forma dèbil del relativisme epistemològic. El també filòsof Carlos Reynoso subratlla que, com a filòsof, Morin hauria de saber que un cop s’abandonen els criteris més bàsics de validesa o de justificació, una idea val tant com una altra, i llavors “tot val”. En una entrevista al setmanari francès Le Point, reconeix i defensa el seu agnosticisme. Els seus pares, d’origen sefardita, no li van ensenyar res religiós ni moral, diu ell mateix. I la mort de la mare, quan ell té només 10 anys i és fill únic, l’acosta al nihilisme. Morin troba les seves primeres veritats en els llibres, amb Anatole France i amb Crim i càstig, de Dostoievski. De l’escriptor rus en destaca la compassió pel patiment, la possibilitat de redempció i les complexitats de l’ésser humà i la necessitat de la fe, tot i que ell no la compartia. Per aquest pensador francès, la complexitat de la religió és que no es pot reduir a una sola dimensió: una creença, una institució, un ritus, i, per tant, s’ha d’abordar com un sistema integrador d’experiències, ètica, mites, rituals, institucions… En la modernitat, aquesta religió ha perdut part del seu poder integrador (hi juguen un paper la secularització i l’avançament científic), però Morin no redueix l’auge de la ciència a una disminució de la religió, sinó que defensa que la religió es transforma, no desapareix, i torna amb noves maneres de recerca del sentit.

Si bé Morin és ultracrític amb els dogmatismes, les velles tradicions obsoletes i autoritàries que detecta en sistemes religiosos, es mostra molt obert a la dimensió espiritual de les persones, que, a més, reclama reconèixer, cultivar i manifestar sempre que no sigui una espiritualitat del jo, sinó que dugui a una solidaritat i humanitat compartides i planetàries. Morin ha dit que té una fe fraternal, concretament “fe en la fraternitat”. Se sent part d’un tot, “com un àtom en el destí de la humanitat”.