‘Low cost’
Algú els hauria de donar un premi a la ineficiència perquè han fet allò que era impossible
Ja sabem que quan poses el qualificatiu de low cost a un producte o servei, automàticament la qualitat baixa. Perquè no crec que hi hagi ningú que es pensi que donen duros a quatre pessetes. Tot i així, hom espera els mínims serveis i que el producte comprat es correspongui amb l’oferta rebuda i no amb una altra cosa.
No sé si últimament han provat d’anar de Girona a Madrid amb el darrer dels trens que enllaça les dues capitals, un servei que ofereix la segona marca de Renfe, aquella que anomenen Avlo. Doncs bé, hem de felicitar els responsables d’aquest servei perquè han aconseguit quelcom impensable, i és que els usuaris d’aquest tren trobem a faltar l’avió i tots els defectes que comportava haver d’anar de Girona a l’aeroport de Barcelona i volar cap a Madrid.
El nou servei de tren té les característiques següents: una estació d’Atocha plena a vessar on és impossible seure a cap lloc mentre esperes; uns nous trens fabricats per Talgo que, havent decidit incorporar un seient més per filera, han aconseguit que les fileres siguin de cinc passatgers i no de quatre com fins ara, cosa que es tradueix en una sensació d’anxovament i d’estretor només comparable a les companyies aèries de baix cost, i per acabar, l’única característica que faltava per tornar a recordar l’avió, els retards continuats i permanents. Per cert, aquesta característica ara també afecta molts dels Ave de Renfe al llarg de tot el dia, que acumulen retards habituals de més de quaranta minuts.
Ho han aconseguit! Trobem a faltar el pont aeri. El servei de trens entre Girona i Madrid comença a presentar tantes deficiències que potser ens sortirà a compte –el preu també s’hi ha anat acostant– tornar a agafar l’avió. Algú els hauria de donar un premi a la ineficiència perquè han fet allò que era impossible, carregar-se un servei que resultava excel·lent recordant-nos que el low cost no surt a compte, com tampoc surt a compte el servei oficial. I pel que sembla això no ha fet res més que començar, perquè si afegim el caos a les carreteres i als aeroports al dels trens, potser acabarem quedant-nos a casa.
