Rellotges de cucut i memòria històrica

"A Itàlia, durant trenta anys sota els Borja, van tenir guerres, terror, assassinats i vessament de sang, però també Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i el Renaixement. A Suïssa van tenir amor fraternal, 500 anys de democràcia i pau i ¿què van produir? El rellotge de cucut." La frase és del cínic que Orson Welles interpreta a El tercer home.

Suïssa sempre ha arrossegat l'etiqueta de país anodí, sense èpica ni poètica, només apte per comprar-hi xocolata i rellotges i evadir-hi capital. Però aquest avorrit país està fent, una vegada més, un exercici d'autocrítica que no es veu a tot arreu. Després d'haver tornat als jueus els diners de comptes bloquejats durant el nazisme –el col·laboracionisme enlletgeix la seva història–, els suïssos s'ocupen d'un altre compte pendent: el dels brigadistes condemnats per haver lluitat contra Franco sense permís.

A Suïssa, després de 60 anys tenen el valor de dir que determinades sentències dictades per tribunals legítims de la seva democràcia no són sostenibles. A l'Estat espanyol, el dictador va morir de vell, el règim es va liquidar, es va fer una lloadíssima transició. I, després de 30 anys de moderna democràcia, ¿que s'ha produït? Una llei de memòria històrica que no gosa revocar les sentències d'uns tribunals que eren il·legítims.