Política

El Parlament suís decideix avui si anul·la les condemnes als brigadistes que van lluitar contra Franco

Suïssa està a punt de fer un pas que l'Estat espanyol difícilment farà. El Consell Nacional, la cambra baixa del Parlament suís, debat aquest dimarts una proposta legislativa del diputat socialista Paul Rechsteiner per rehabilitar els més de 400 brigadistes del país condemnats per haver lluitat contra les tropes franquistes.

La proposta de Rechsteiner diu, textualment, que "cal anul·lar les condemnes penals dictades contra els suïssos que van participar com a voluntaris en la Guerra Civil Espanyola o que van lluitar per la democràcia a la resistència".

Uns 800 ciutadans suïssos van defensar el govern legítim de la II República espanyola i, en tornar al seu país, més de 400 supervivents van ser condemnats per tribunals militars per haver infringit l'article 94 del Codi Penal Militar, que prohibia expressament als suïssos allistar-se en un exèrcit estranger sense autorització expressa del seu govern. Els van imposar penes d'entre 15 dies i quatre anys de presó.

Fa 60 anys que diverses associacions i activistes intenten que aquestes sentències siguin revocades, encara que sigui simbòlicament. Argumenten que els combatents en la Guerra Civil Espanyola "van defensar també la llibertat de la democràcia suïssa", segons paraules de Paul Rechsteiner a l'agència de notícies Swissinfo.

La comissió d'afers jurídics del Consell Nacional ja ha donat llum verda a la proposta de llei i avui s'ha de votar al ple. Es tracta d'un pas al qual el Parlament suís es resistia, ja que no vol qüestionar la legitimitat de les lleis ni els tribunals dels anys 40. El el govern federal també s'ha posicionat a favor de la iniciativa legislativa, bo i puntualitzant que aquesta decisió no ha de qüestionar la interdicció de servir en exèrcits estrangers, un precepte fonamental per a un país que basa el seu prestigi internacional en la seva neutralitat històric.

Tot i la voluntat de preservar aquesta llei, les autoritats helvètiques entenen que aquelles condemnes ja no es corresponen amb el sentit actual de la justícia, especialment tenint en compte tot el que se sap ara dels règims feixistes i del franquisme.

L'anul·lació de les sentències, però, tindrà un abast "general i abstracte", que la premsa suïssa contraposa al que serien les revisions "individuals i concretes". Això significa que ni els afectats ni els seus familiars no podran reclamar cap indemnització i que no es farà cap retret als jutges de l'època: no s'examinarà cas per cas als tribunals actuals, sinó que es consensuarà una anul·lació per la via política, mitjançant una llei.

Aquesta possibilitat també es va examinar al Congrés espanyol respecte als judicis del franquisme quan es redactava la llei de memòria històrica, però es va descartar i es va deixar en mans dels afectats les demandes judicials, que s'han de fer individualment.

Segons les entitats suïsses de defensa dels brigadistes, encara hi ha cinc dels afectats vius, tot i que només un d'ells està en condicions de parlar, analitzar la situació i participar activament en actes públics. Es tracta d'Eolo Morenzoni, de 88 anys, que actualment viu a Ginebra. Segons explica la seva dona al diari Tribune de Genève, "està content per la causa, però a títol individual se'n riu una mica". Tots els defensors de la proposta admeten que el reconeixement arriba tard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

Biden preveu reprendre la campanya tot i la pressió creixent perquè plegui

barcelona

Els Bombers de l’1-0 no poden demanar l’amnistia per deixadesa judicial

GIRONA

El TIJ insta Israel a revocar els assentaments il·legals i a aturar la discriminació als palestins

barcelona
Política

Mor als 80 anys l’expresident del Vietnam Nguyên Phú Trong (2018-2021)

Rússia

El periodista dels EUA Evan Gershkovich, condemnat per espionatge

Barcelona
POLÍTICA

Mor Frederic Prieto, primer alcalde de Cornellà de Llobregat en democràcia

Cornellà de Llobregat
tribunal

Una jutge si que amnistia Homs per malversació, desmarcant-se del Suprem

barcelona
Estats Units

Trump accepta la nominació i fa una crida a la “unitat”

Barcelona
Política

Rull torna a Lledoners

barcelona