El factor humà
Una merda a l’entrada de la botiga
El pla Endreça de Collboni entra de ple en la fase de propaganda i topa de cara amb la brutícia crònica de la ciutat
El tir de càmera és molt bo, amb l’operador situat a la part de muntanya de la plaça de Tetuan i l’objectiu enfocant en sentit mar. Aquesta disposició genera un escenari urbà quasi idíl·lic, de ciutat civilitzada, amb els arbres de fons creant una frondosa corba verda rere la qual s’estén la part baixa de l’elegant passeig de Sant Joan amb l’arc de Triomf retallat al fons.
El dia és primaveral, lluminós, d’aquesta llum blanca i mediterrània que tant estima Barcelona, i fa que l’enllosat de la plaça destaqui encara més, com si estigués acabat de posar. L’escena té molt de moviment, és alegre, amb ciutadans travessant pacíficament d’un costat a un altre i el brogit de la ciutat de fons, com un pessigolleig alegre.
El guió de la Barcelona feliç i bucòlica es completa amb l’entrada final en el quadre d’una parella d’agents de la Guàrdia Urbana en una evident acció de patrullatge, presència que dona protagonisme a la qüestió de la seguretat. Objectiu acomplert. Quasi una obra mestra de la publicitat institucional.
Aquesta és la Barcelona meravellosament plàcida i, sobretot, endreçada que s’entesta a projectar l’Ajuntament presidit per Jaume Collboni. L’escena descrita, d’escassos sis segons, és la culminació d’un anunci de televisió que pretén explicar els beneficis de l’acció política de l’equip de govern socialista concentrades en el que s’ha batejat com pla Endreça. La primera part de l’espot són operaris treballant en la sempre complicada tasca de la neteja de parets i mobiliari urbà, eliminant pintades i arrencant papers i paperets de tot tipus. Rasquen, projecten aigua a pressió, fins a deixar la ciutat com la idíl·lica escena de la plaça Tetuan.
Fins aquí la propaganda a la televisió. Ara la realitat a peu de carrer, com l’episodi que es relata a continuació ocorregut fa pocs dies davant el número 6 del carrer de l’Om, on hi ha un petit establiment dedicat als retocs de roba. La propietària és una dona gran, feliç perquè ja toca la jubilació amb els dits de les dues mans, però conscient que encara li queden uns mesos de feina, i mentre no arribi el dia d’abaixar la persiana de forma definitiva, procura tenir el negoci net, endreçat, que sigui agradable a la clientela. Per aquest motiu la costurera crida l’atenció a una treballadora del servei de neteja que acaba de passar per davant l’establiment escombrant el carrer amb la mànega d’aigua i li demana si li pot retirar una defecació que algun gos, i el seu propietari, han deixat abandonada a tocar de la porta d’entrada del negoci. Molt amable, la treballadora municipal retrocedeix uns metres i amb un cop de mànega té solucionat el tema. Caram, si la neteja arriba fins a l’extrem de satisfer peticions a la carta és que l’anunci del pla Endreça ha quedat curt!
Però... Quan se li pregunta a aquesta dona, veïna de tota la vida del barri del Raval, si està contenta amb la nova política de neteja que fins i tot fa que se li retiri la merda de forma personalitzada, contesta amb un rotund, i també sorprenent, no. Sosté que Barcelona és bruta, insegura, i que si no marxa del barri és perquè no s’ho pot permetre. Un any d’endreça i la percepció d’aquesta dona coincideix amb la de la majoria de barcelonins que diuen que la neteja és encara una de les tres principals preocupacions. Això sí, l’anunci del pla Endreça és molt bo.
