Articles
Deixeu els manifestants en pau
La manifestació de centenars de milers de persones pels carrers de Barcelona no ha tingut la traducció que esperàvem en el món de la política. A quatre mesos de les eleccions generals, tothom l’ha aprofitat per treure’n rendiment electoral a curt termini. De fet, la capitalització que en volen fer els uns i la minimització que n’estan fent els altres poden acabar matant l’esperit mateix de la protesta. La gent va sortir al carrer per dignitat, per demanar sense intermediaris millores en les infraestructures i el dret a decidir sobre els recursos propis. És cert que les banderes estelades van inundar la Via Laietana i els crits a favor de la independència van ser els més sentits, però la manifestació va ser molt més que una protesta independentista. Aquesta és la coartada dels que han decidit no prendre nota del malestar ciutadà. En lloc d’atendre la queixa, xiulen i fan veure que no la senten.
No han entès res. El PSOE ha inscrit la manifestació en una suposada maniobra electoral dels partits sobiranistes. I els mitjans de comunicació afins han seguit aquesta línia. L’editorial d’ahir d’El País es titulava “Trampa y bochorno” i argumentava que “la exaltación independentista en la protesta de Barcelona es un fraude político a los asistentes”. També ridiculitzava els que es van manifestar: “Resultó especialmente patético observar al expresidente Jordi Pujol marchar delante de una cuatribarrada con la estrella secesionita”.
L’AVUI va sortir al carrer i va donar suport a la manifestació. És per això que ens sentim amb l’obligació de defensar-nos d’aquestes ofenses. La manifestació més gran que ha tingut lloc a Catalunya des de les protestes per la guerra a l’Iraq mereix, com a mínim, respecte. Sí, ens vam manifestar pel dret a decidir i perquè som una nació. Però també vam sortir al carrer pels problemes de Rodalies i per dir prou al dèficit d’infraestructures que escanya Catalunya. Si volen, poden continuar fent veure que no ho entenen. Però la realitat és tossuda i exigim solucions. Fins quan, a sobre, haurem de demanar perdó per haver-nos manifestat?
No han entès res. El PSOE ha inscrit la manifestació en una suposada maniobra electoral dels partits sobiranistes. I els mitjans de comunicació afins han seguit aquesta línia. L’editorial d’ahir d’El País es titulava “Trampa y bochorno” i argumentava que “la exaltación independentista en la protesta de Barcelona es un fraude político a los asistentes”. També ridiculitzava els que es van manifestar: “Resultó especialmente patético observar al expresidente Jordi Pujol marchar delante de una cuatribarrada con la estrella secesionita”.
L’AVUI va sortir al carrer i va donar suport a la manifestació. És per això que ens sentim amb l’obligació de defensar-nos d’aquestes ofenses. La manifestació més gran que ha tingut lloc a Catalunya des de les protestes per la guerra a l’Iraq mereix, com a mínim, respecte. Sí, ens vam manifestar pel dret a decidir i perquè som una nació. Però també vam sortir al carrer pels problemes de Rodalies i per dir prou al dèficit d’infraestructures que escanya Catalunya. Si volen, poden continuar fent veure que no ho entenen. Però la realitat és tossuda i exigim solucions. Fins quan, a sobre, haurem de demanar perdó per haver-nos manifestat?
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.