I la bronca continua...

La sentència de l’Audiència Nacional sobre l’11-M ha deixat la porta oberta a la confrontació política. D’una banda, el text és del tot explícit quan es refereix a la inexistència de proves que demostrin la implicació d’ETA en la cadena d’atemptats. De l’altra, i sembla que com a contrapartida, exculpa Mohamed l’Egipci del càrrec d’autoria intel·lectual de la matança. Per tant, els inductors de la teoria de la conspiració, segons la qual al darrere de l’atac hi hauria l’organització terrorista basca i, indirectament, el mateix PSOE, encara gaudeixen d’un cert espai per especular.

El mateix dia en què es va fer pública la sentència, el PSOE i el Partit Popular la van aprofitar per desacreditar-se i atacar-se mútuament. Mentre els socialistes proclamaven que la justícia havia descartat qualsevol implicació etarra i titllaven José María Aznar d’“autor intel·lectual de l’engany massiu”, els populars insistien que la incògnita no s’ha desvelat i demanaven a José Luis Rodríguez Zapatero que reconegui “clarament i rotundament que la causa dels atemptats no va ser la guerra de l’Iraq”.

Tant el PP com el PSOE, doncs, han decidit que, quatre anys més tard i després de la sentència, els atemptats de Madrid continuen sent una arma política vàlida per desgastar-se i per intentar guanyar les pròximes eleccions.

Més enllà de la irresponsabilitat política que evidencien una vegada més, els dos grans partits espanyols haurien de reflexionar sobre l’efectivitat electoral que es pot desprendre d’una baralla que la majoria de la societat espanyola rebutja. Segons sembla, el PSOE continua pensant que la guerra de l’Iraq i els gravíssims errors del darrer govern de José María Aznar poden servir per revalidar la seva victòria electoral quatre anys més tard. Pel que fa al PP, si bé els arguments judicials no li permeten treure’s l’espina d’haver apostat per l’autoria etarra –amb Aznar i l’actual cúpula popular com a principals protagonistes d’aquella crisi–, almenys pot mantenir l’ambigüitat que creu necessària per continuar sotmetent a pressió el govern de Zapatero. Tot plegat és llastimós. La bronca continua mentre l’opinió pública fa temps que va decidir girar full.