Articles

Arrencada coixa de Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero se sotmet a la seva segona investidura com a president del govern central amb un aire de certa provisionalitat. El líder del PSOE té garantida la reelecció amb els 169 diputats del seu partit, però aquesta vegada, i a diferència del 2004, tot indica que no ho aconseguirà en primera votació, en què cal la majoria absoluta. Tret que hi hagi alguna sorpresa d’última hora, les converses prèvies entre el PSOE i els grups han acabat sense que cap formació, a banda dels socialistes, hagi anunciat el vot a favor. En canvi, fa quatre anys, Zapatero es va estrenar amb una majoria d’entrada sòlida, formada pel PSOE (i el PSC), IU, i les altres dues forces del tripartit català: ERC i ICV-EUiA. Ara, en no disposar d’aquests o d’altres suports, Zapatero haurà d’anar automàticament a la segona votació, en què en tindrà prou obtenint més vots a favor.

S’equivocaria el PSOE si de l’elecció en segona votació en fes una anècdota parlamentària. Només s’ha produït un cop en la història recent de la democràcia espanyola, i en circumstàncies que, per sort, no són les actuals: el 1981, en la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo i en ple cop d’Estat. Per això, Zapatero ha de reflexionar sobre els perquès d’una arrencada de legislatura tan diferent de l’anterior, sense suport de cap dels altres grups de l’esquerra o el centredreta, i, significativament, de cap força nacionalista catalana o basca. Com també ha de reflexionar sobre el suport que sí que tindrà dels 25 diputats del PSC.

El cas és que els socialistes pretenen traduir aquesta arrencada coixa de la legislatura en una garantia que Zapatero no haurà de pagar cap “preu polític” per la seva elecció. Però d’aquí a pocs mesos, quan s’hagin de prendre les primeres iniciatives de la legislatura, li continuaran faltant set diputats imprescindibles enmig d’unes perspectives econòmiques –els indicadors de la crisi que ja no amaga ningú– que demanen acords amplis i molta cintura política. I no és la provisionalitat parlamentària el millor aval per fer aquest trajecte. Tret que ZP estigui pensant a obrir unes noves regles del joc amb un acord amb el PP de Rajoy, que podria abstenir-se a la investidura. Però una entesa d’aquesta mena bipolaritzaria encara més l’escenari polític i marginaria altres possibles socis que representen sensibilitats imprescindibles per a la governació equilibrada d’un Estat plural per definició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.